Una. Almenys una. I només una.

Aquest carai d'estiu està essent de tot menys tranquil, i jo només demanava poder fer una sortida pirinenca. Així que més amb el cor que amb el cap he passat un parell de dies per l'Arieja. El primer ben aprofitat i el segon passat per aigua.

Ahir vam repetir l'Esperó Nord del Pic de la Valleta (no confondre amb el clàssic Esperó Nord-Est). Via molt més difícil i xula del que m'esperava. Un desconegut viot super estètic i molt poc repetit per la manca d'informació. No us vull explicar gran cosa per no desvetllar els seus secrets, millor que els descobriu vosaltres mateixos amb un bon plat de mongetes a la panxa, jeje!! Només una coseta: obriu bé els ulls en el L4, llarg clau de la via.

Via semiequipada només amb claus, reunions a reforçar. Calen els tascons, els friends fins C2 (C3 opcional) els aliens i bagues ben llargues per merlets. Roca molt bona en general (precaució a l'inici del L4) però força bruta de líquen. Aproximació recomanable per la dreta de la vall.

I avui hem volgut escalar a la Dent d'Orlú però la pluja nocturna ens ha deixat la paret sud-est practicament inescalable. Tot i així hem anat pujant fins que una gotellada ens ha deixat definitivament fora de combat. Llàstima!!!

Apa! Fins aviat i ...vejam si podem repetir la sortida amb més bon temps, cracks!!