Entrada destacada

dissabte, 18 d’octubre del 2014

Penyagolosa. Agredolç caramel del sud.

Després del mar, la muntanya. I després de la muntanya, el Penyagolosa. Talaïa perfecta vestida de colors contrastats: el bosc verd preciós de l'obaga, i la cinglera groga de la solana amb aquest cinturó vermell de ferro tant característic. Lloc irrepetible on ben orgullosos poden estar la gent de la terra.


Anys (i panys) feia que hi volia escalar i finalment a arribat el moment. Hem fet quatre vies en dos dies i ja gairebé esgotades les forces hem decidit fer esportiva el tercer (i últim) de camí cap a casa. La Via dels Diedres i la Comercial Libra el primer dia, i la Sherpa Guallart i el Mirador de la Bogeria el segon. Vies boniques però amb els seus matisos. L'estrategia ha estat pràctica: fer una via a la paret sud i un com al cim, baixar per la canal que domina els dos cims ciamesos per enllaçar amb l'altra (curt tram de cadena a la part alta de la citada canal).


La Via dels Diedres i la Sherpa Guallart són vies lògiques i evidents de tall clàssic, amb trams molt verticals que donen sensació de gran paret i amb trams atlètics i tècnics que les fan força variades. Han estat restaurades o retroequipades sense cap mena d'escrúpol. La roca és variable: des de blocs i crostes molt sospitoses a trams excel.lents. De material porteu els flotants que vulgueu (posareu poc però variat).


I la Comercial Libra i el Mirador de la Bogeria són més curtetes però de les mateixes característiques que les anteriors: lògiques, verticals, atlètiques, etç. En aquestes dues vies no hi ha tants trams de roca a estudiar i és més bona. També estan més ben assegurades i practicament no col.locarem res (algun friend al final del Mirador de la Bogeria).


Cosetes que podria destacar: de la dels Diedres podem començar des de la base o des de la feixa, en cas de començar des de la base, l'R1 s'ha de montar. A la Sherpa Guallart la variant del L4 està equipada però més difícil que el tram original (perfectament equipable amb C2 i C3) i el tram descompost te'l menges igual per un costat que per l'altre. A la Comercial Libra el tram de 6b és obligat però no exposat i la resta fins l'R1 força delicat. I finalment, destacar el L2 del Mirador de la Bogeria, més difícil del que aparenta.



Apa! Fins aviat i empalmeu els llargs al gust mentre la corda i el fregament us deixin.

2 comentaris:

laura pi ha dit...

Massa dolç empalaga, prefereixo aquest sabor de tardor, feréstec i autèntic!

Salut, tàpia i alegria!

Parce ha dit...

Ho dius pels bolets, oi? Jejeje!!!