Com moltes vegades em passa (i moltes sense voler), faig les vies clàssiques dels llocs en la segona o tercera visita. Al Serrat del Poll d'Alòs de Balaguer ja hi havia estat i ara farà 15 anys vaig tornar-hi per fer l'Olga Frontera: la més clàssica i repetida de totes.
Tot i que la paret no és gaire maca, la via està bé. Amb un grau amable i una roca prou decent, almenys això és el que em ve a la memòria. Suposo que a la xarxa trobarem informació més valuosa de la que us pugui donar jo, així que no us diré res més.
Apa! Fins aviat i només una coseta: ideal pels dies assoleïats d'hivern... sobretot assoleïats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada