Amb lo lluny que està, no vam dubtar gens en fer la clàssica de la paret, l'Abraxas. Via poc equipada on el seu superestètic diedre superior li dóna fama i bellesa. La part inferior també és ben bonica per un terreny fisures on els flotants entren al gust.
Apa! Fins aviat i ...no us el perdeu.
2 comentaris:
Ja et podia anar buscant jo ja...
Misae
Jejeje!! Hem vaig perdre. Perdonam. Jejeje!!
Publica un comentari a l'entrada