Després de les pluges dels darrers dies fem cotxe patera cap a la Paret de Catalunya de Montrebei on hem estat sols tot el dia. La via escollida, Els Gegants Adormits: curta, bonica i enverinada. Ostentació de gosadia per part meva i per poc no em foto una castanya de campionat, uf uf!
El L1 ja et deixa ben escalfat i garratibat (sobretot l'entrada a reunió). Però l'inici de la placa del L2 si que és ja d'apretada màxima essent el pas clau sense cap mena de dubte... de fet no entenc com han pogut deixar allò tant malament (si no hi haguesin parabolts en tota la via ho entendria, però havent-n'hi no calia deixar-ho així), tant mateix, la solució és posar-se més fort i santes pasques.
La via està gairebé desequipada menys els dos llargs centrals semiequipats de setè grau. Les reunions també de tot tipus: equipades, desequipades (arbres) i a reforçar. Cal els tascons (discret), friends fins C4 repetint fins C2, Aliens repetint semàfor (blau imprescindible) i si és va justet de grau un parell de ganxos poden anar molt bé (ample i de punta). Roca molt bona en general amb alguna llastra i blocs sonors en algun que altre punt.
Apa! Fins aviat i la propera, tatxan!!!!!!...ja ho veureu, jeje!!!
2 comentaris:
Estas fort.
Casi coincidimos, nosotros estubimos por allí el miércoles.
Que tal el paso chungo del barrizal en la pista? Parece ser que ya han pillado unos cuantos.
El otro dia casi casi.Esta vez NO, con 4x4 no hay problema.
Cuidate crack y haber si cuadramos agendas.
Publica un comentari a l'entrada