Feia bastants dies que no em mullava i avui gairebé gairebé pillem, però per sort al final només han estat quatre gotes per matar la pols, i fer més emocionant la baixada per la canal del Cavall Bernat de Montserrat després d'haver escalat la Xavier Rabat.
Via recentment restaurada amb parabolts inoxidables, en alguns trams aprop i en d'altres no tant, destacant la sortida de l'R3 amb una caiguda lletja i només dos miserables ploms per assegurar-ho (de veritat calia deixar-ho així quan tot lo altre està tant ben assegurat?!?). Escalada lliure incòmoda i molt poc agraïda sobre una presa petita i roma (sobretot en el L2), almenys en l'últim llarg la cosa millora significativament. En canvi els artificials són tot el contrari: fàcils i on gairebé no t'has d'estirar. Amb tot, la via deixa bastant que desitjar.
Només us caldrà portar un bon grapat de cintes si ho voleu xapar tot i una guindola per l'R2 i l'R4 que són penjades i molt incòmodes. Roca bona en general però amb alguna llastra i crosta que us farà aguantar la respiració.
Apa! Fins aviat i per cert, el grau que proposen està apretat o molt apretat... o potser avui no tenia el dia, que també pot ser, jeje!!
3 comentaris:
Així no val la pena aquesta via? No la deixes massa bé...
Si has fet les típiques del Cavall sí que val la pena. A mi em va agradar!!
Home... psha, psha. La vaig trobar molt semblant a la Desireé però amb un llarg menys. I la sortida de l'R3 la vaig trobar incoherent amb la restauració de la resta de la via.
No sé... tu mateix...
Publica un comentari a l'entrada