Si m'hi paro a pensar, no m'hen deuen faltar gaires de vies per fer a la zona dels Pollegons a Montserrat. Avui en cordada de tres a la dels Replicants a la Paret de l'Esperança amb un amic que feia bastants anys que no ens encordavem plegats. Que bé!!
Vieta per disfrutar amb una part central ben interessant, un parell de jardins que trenquen la verticalitat i un llarg final ben bonic. De les tres d'aquesta paret potser és la més difícil però tampoc cap cosa de l'altre món. Trobareu informació de sobres per la xarxa.
Està equipada amb reunions montades, no totes rapelables i algunes d'un sol punt (preveure baga si de cas). Si és va justet de grau els Aliens poden anar bé. Roca molt bona amb alguna pedra solta als replans i algun tram una mica brut de terra (L1). Descens recomanat per la Dersu Uzala en quatre rapels (35, 40, 55, 60).
Apa! Fins aviat i atenció amb el monodit del L4... no us lesioneu, jeje!!
3 comentaris:
Hola company,
Recordo la tercera, una placa amb bastant d'aire.
Felicitats per l'escalada.
Salutacions i bones escalades
j. Estruch
La tercera? La tercera és la del diedre... tu potser vols dir la del L4, oi?
Cuidat Josep, vejam si tornem a coincidir.
Bon dia Lluis,
Tens raó, jo no tenia present la primera (la que comparteix amb la Nexus). La tercera també el recordo potent en algun punt, però estàs més recollit dins el diedre.
Molts records , jo també espero tornar a coincidir per compartir corda amb tu.
Salutacions i bones escalades.
Per cert, una pregunta?. El pas clau de la via "Nou mesos desprès" és molt obligat?. Dimecres vaig estar temptat en posar-mi, però....?
J. Estruch
Publica un comentari a l'entrada