Enfilem cap a la tranquil.la vall de Canelles, després d'un parell d'anys, a gaudir del solet (tot i la boira matinal), la roca i les típiques plaques de la cara sud de la Roca Narieda per gairebé l'única via que em faltava fer: la Dau al Set.
Interessant i bonica via, més variada del que es podria esperar i amb diversos llargs de transició que trenquen el ritme a l'escalada (per anotar un punt en contra). L2 el més difícil i obligat on alguna presa clau mullada em trenca el punt vermell, llàstima!!
Ben assegurada amb material divers (dominant els parabolts i ponts de roca) la trobarem equipada on caldrà dur 16 cintes + R. pel L6 (la gran placa) i per la resta amb 10 ja farem. Roca molt bona amb pedra solta i alguna herba en els replans i llargs de transició i, diverses escapades cap a la dreta a la part superior. Dos últims llargs per la Sal de Frutas Eno.
Apa! Fins aviat i ...les dues que em queden ja són autèntic terreny d'aventura.
2 comentaris:
Molt maca aquesta.
Si. Aquesta i la Sal de Frutas són les millors.
Cuidat Luichy.
Publica un comentari a l'entrada