Bonica jornada d'escalada andorrana i pirinenca a la vegada fugint de la calor de la plana. Mica en mica vaig sumant vies a la cara oest del Pic d'Esquella, avui una altra desconeguda amb, de ben segur, poquetes repeticions: Al Límit de la Insistència, via que et deixa un gust difícil de definir.
Per una banda tens una escalada variada, amb trams atlètics, amb esquitxades de parabolts que t'ajuden a seguir bé l'itinerari, reunions còmodes, i un final de via ben xulo i vertical. I per l'altra banda tens alguns trams amb herba que et donen mal rotllo quan després has de fer adherències o algun tram de placa amb alguna excursió que de ben segur agraïries poder treure algun parabolt dels trams fissurats i posar-lo en aquests punts més delicats. Sigui el que sigui, la via és prou interessant.
Està bastant assegurada amb parabolts (de 8mm) i totes les reunions montades i amb maillons i cordinos per rapelar. Tot i que demanen tascons, friends fins el C3 i Aliens, realment NO es col.loca gran cosa (els tascons els podem deixar ...com a molt alguns de petits). Roca en general bona amb algun bloc i crosta més que dubtosa i, alguna herba com ja he comentat.
Apa! Fins aviat i tota en lliure deu rondar el 6b+ al L2 i L7.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada