I com diria algú... o bé com fer honor al nom de la via i tenir que baixar amb els gats posats, jejeje!! Doncs sí, avui he fet possiblement la primera repetició de la Martyrium a la paret de Canalda, la qual vaig intentar un cop (Nov-04) i no vaig passar del primer espit.
Així, més conscienciat que mai i sabent que el Diedre Raspinell era l'escapatòria, he anat pujant poc a poc que la vieta no regala res. El L1 és el més llarg i desagraït, la resta millora notablement. Destacar els trams d'artificial: curts, tècnics i amb una bona fava si alguna cosa falla. L'últim A2 queda pendent que s'em feia tard.
Dur els tascons (petits), friends (fins C2), Aliens, algun clau llarg (2 o 3), diversos de curts (4 o 5), alguna falca petita, algun taco més gran, algun cordino i molta imaginació per col.locar-ho. Roca dolenta els primers 30m i després millorant molt. Reunions equipades i poca cosa més.
Apa! Fins aviat i ...entrem a les últimes cinc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada