Bona jornada d'escalada avui a la Paret dels Sostres del Montroig. Ens hem decidit anar-hi per por a la boira de la plana però al final res de res. I la via escollida l'Estel de l'Alba, una altra de la llista que no acabava mai de ser protagonista.
I la veritat és que, exceptuant els dos primers llargs, la resta és super xula i he disfrutat moltíssim de l'escalada: de fisures verticals i atlètiques gairebé sempre però amb alguna placa o desplom per canviar el xip. Grata sorpresa en positiu i res a veure amb la seva veïna.
Poc equipada i on algunes reunions caldrà reforçar o montar amb facilitat. Roca molt bona i millorant notablement amb l'alçada (precaució amb les crostes, llastres i blocs del L1). L2 molt herbós i desagradable i, líquen emprenyador a l'inici del L3. La resta a disfrutar amb companyia dels tascons (alguns de petits), friends fins C4, Aliens i bagues i cordinos.
Apa! Fins aviat i ...entrada exigent a l'R4, alerta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada