Aresta Vallparadís a Vilamala.

Aquest matí teníem coses a fer i només disposàvem de la tarda per aprofitar aquesta lluminosa jornada de primavera exuberant. Així, hem baixat a les entranyes de Vilamala per repetir l'Aresta Vallparadís: amagada i discreta al vessant est de la Serra Llarga.

Escalada evident (un cop la trobes) amb tres llargs llargs totalment diferents l'un de l'altre, on només la sortida al cim és desagraïda. La resta bonic i la part central amb caràcter. Menció especial a l'entorn: salvatge, feréstec, primitiu i d'una bellesa extraodinària.

Molt poc equipada en que podem colocar més del que sembla però NO sempre quan volem: flotants al gust. Roca molt bona en general menys els últims 20m.

Apa! Fins aviat i afinar l'instint senderista en l'aproximació... hi ha un parell o tres de llocs clau.