Aquesta via a Riu Lacó va ser com el tret de sortida a la segona generació de vies obertes a la paret i la resposta a l'interrogant de si aquelles plaques tant compactes podien ser obertes més enllà de la genialitat del mestre Xuxe. Així doncs, l'Aurora Boreal, feta fa 15 anys en solitari i repetida anyets més tard (Gen-08) era una llum que ens il.luminava el camí.
Recordo que en tots els llargs hi havia algun pas o altre que et feia treure les misèries per poder passar (o més aviat, et feia buscar les misèries, jeje!!). També recordo que la roca era (i és) molt compacta i bona. Una bona via típica del lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada