dilluns, 14 de desembre de 2020

L'Esperó del Sol a l'Agulló dels Torms.

La Móra Comdal és dels racons més tranquils de la comarca (per variar, jeje!!). Personalment hi tinc una relació d'amor i odi: sempre que hi vaig m'acabo perdent i fent el porc fer per les seves costes. Avui (també per variar) m'ha tornat a passar el mateix i he acabat fent una via que no entrava dins el previst però almenys em salvat la jornada.


Plantat sota el peu de la vertical agulla, he vist l'abundant equipament i el llastimós aspecte de la roca però com que no tenia res a perdre he començat a pujar: aquí en lliure, allà A0, més amunt còdol volador, ull que això petarà, goita quin forat. En resum: el L1 ha sortit tot en lliure però en qualsevol moment pots sortir disparat i, el L2 no ha sortit tot en lliure perquè ja estava cansat de la dansa precària però si veia color. Després a casa he vist que la via era l'Esperó del Sol a l'Agulló dels Torms.


Penseu que pot fer-se tota o gairebé tota en artificial i que només cal dur cintes... un bon feix de cintes. Roca amb un tram molt bo gairebé arribant a dalt però la resta mediocre mediocre. Descens rapelant.


Apa! Fins aviat i ... en vies així s'apren a escalar i a tractar la roca amb delicadesa, jeje!!