Fa molt anys ja m'havien dit de l'existènsia de vies al sòcol del Montroig, però la nula informació i l'aspecte de la paret sempre m'havien fet girar la mirada cap altres objectius. Tot això a canviat d'una manera notable la darrera dècada i finalment avui, amb un dia típic de ponent, hi hem fet la primera via: La Matamala.
Potser ja anava amb predisposició negativa (i el dia boirós tampoc ha ajudat a canviar-ho) però certament la via NO m'ha acabat d'agradar. N'he sortit amb una sensació de sí però no: L1 sí, L2 uf uf, L3 no, L4 no, L5 no i L6 sí, com a resum ràpid. Menció especial al L2 que té alguns trams d'escalar amb calma i controlar molt bé l'autoprotecció.
Apa! Fins aviat i n'haurem de fer alguna altra per comparar si és problema de la paret o de la via... alguna recomanació?
5 comentaris:
Iepa! Bona repetició...si que és veritat que no ens va donar temps de netejar "com Déu mana" i això pot fer canviar la percepció (ho tenim pendent amb el Salla)...tot i així el L2 és exigent...a controlar...un O dos plus que les veïnes Petita Àneu O Indis de Ponent, molt més netes, més possibilitats d'assegurar i algun seguro més. Salutacions i bones escalades.
Bones Josep. No puc comparar amb les altres vies però sí, el L2 és exigent... un clauet per sobre el pont de roca aniria de conya. Tot i així, les feixes de la paret trenquen el ritme de via. Però és el que hi ha.
Salut.
He fet tres vies,per mi la millor es indis de Ponent,molt recomanable,perla negra tambe está be,llastima de un llarg un xic Expo,la que no es va Fer gaire el pes pes es alpinisme de seca
Ei Jaume! Doncs la petita Àneu és de l'estil de la Indis de Ponent, molt recomanable, roca netejada! Per gaudir!
Gracies Josep per la info
Publica un comentari a l'entrada