Escaladors Bucòlics... i un bè negre. Escaldors mal educats és el que som. Racó de món salvatge i feréstec fins el 2021, a partir d'aquí la desgràcia s'apodera de la Paret de la Batalla de Vilamala i comença arribar la merda en tots els sentits. Es que no tenim remei: on arriba la persona, arriba la merda. I després tot són lamentacions.
Pel que fa a la via, RES, un altre 'callet' sense cap tipus d'alicient. Per donar-li una mica de salsa l'hem fet en solo integral. Abans us hagués dit tranquilitat assegurada, ara ja no, tot i així, els escaladors que estaven en les vies equipades de l'altre costat de paret ni s'han enterat de la meva presència (ells si que han gaudit de tranquilitat).
6 comentaris:
Noches.
A ver. No lo acabo de entender muy bien.
Según parecere a tenor de las reseñas publicadas se trata de una pared co posibilidades de apertura, pues por donde han equipado no se conoce vía conocida.
Uno de los alicientes de la escalada es que puedes abrir/equipar/escalar con libertad, según tu criterio o tu manera de entender el asunto. Uos de uhna manera y otros de otra: todo opinable peroi todo respetable.
Entonces ¿a que viene esto?. QUE TU PUEDAS ESCALAR ESA PARED EN LIBRE, SIN CUERDAS Y SIN ASEGURAR NO TE DA DERECHO A DESMERECER LAS APERTURAS Y ESCALADAS DE PEÑA QUE NO COMPARTE TU CRITERIO/FILOSOFÍA, ¿NO?.
Hola Parce,
Et felicito per la teva escalada en solo integral. Tot i que la via només te un tram un xic difícil, jo no tinc prou grau ni valor per fer-ho, per això hi varem posar les assegurances.
Pel que fa a la tranquil·litat d'aquest racó de mon tan bonic, et diré que nosaltres, que hi hem anat força dies per equipar les 5 vies que hi hem obert, no hem coincidit mai en cap cordada,per tant la tranquil·litat l'hem pogut gaudir cada vegada, tot i que se que les vies s'han repetit pels comentaris que es poden llegir a la xarxa.
No pateixis, almenys nosaltres no obrirem res més en aquesta paret que tant ens ha agradat, i que pel que llegim, agrada a altres escaladors.
A veure quin dia coincidim a la paret o al bar i fem un intercanvi d'opinions, que és la millor manera d'entendre el que pensa la gent.
Si repeteixes la via Bages, ja em diràs que et sembla.
Salut i a escalar
Potser no ha quedat prou clar, però la crítica és perquè la gent és una porca i sempre va deixant el seu rastre en forma de paper higiènic allà on va. I aquest és un racó on només hi van escaladors, així que no hi ha excusa.
Per altra banda, Joan, està clar que l'assetjament que has fet a la paret a fet canviar l'entorn i, els cartellets i demés l'han domesticat cosa que tampoc feia falta (entre poc i massa de ser paternalistes) . Tantes vies en tant poc temps no fa falta (jo alguna vegada també ho he fet i no n'estic gens orgullós) i obrir-les tant aprop l'una de l'altra (com a la paret de la Pluja) és un nyap: les vies necessiten espai per respirar.
I per acabar, Fernando, m'ha donat la sensació que estàves criticant la meva crítica? A veure (i permetem que em faci una mica el prepotent, ara), estic escrivint al MEU blog per si no te n'havies adonat i en el MEU blog escric i crítico el que vull. Només faltaria que ara m'hagués d'autocensurar, fins aquí podriem arribar. I ja que surts a mata degolla, dir-te que ha la Creu del Codó has dedicat molt esforç (i diners) per un resultat mediocre: algunes vies mal traçades, algunes altres mal equipades, reunions a un metre l'una de l'altra i el colmo ja és inventar-se els graus en algunes vies (i ho saps, perque tu mateix ho has escrit). Què ? Segueixo amb els sikats i les pedretes enganxades?
Vinga va! Salut i bones escalades.
Noches Parce.
Si es tu blog. Puedes escribir lo que quieras. Eso no quita que sea chocante lo que escribes. Y que no se pueda opinar que no se está de acuerdo con tus apreciaciones.
Bueno, yo no llamaría crítica a desmerecer la línea que han abierto/equipado otros por el mero hecho de poderla escalar en otra modalidad, como pasándoles la mano por la cara. Eso es chocante, como mínimo.
Por otra parte agradezco la crítica de las líneas de la Creu del Tossal del Codó; todo es opinable con criterio, claro.
Las equipo desde arriba pero escalando desde abajo, o sea voy probando los pasos y pongo los seguros donde creo que van a ir mejor. Otro equipador puede hacerlo de otra manera. Lo de mal trazadas y mal equipadas es pues muy discutible.
Si quiero que cada línea tenga su reunion diferenciada, estoy en mi derecho de hacerlo así. Otro equipador lo puede ver de otra manera. Sobre gustos, colores.
Si, a mi me gusta poner el nombre de la línea en una piedra enganchada. Lo cual no es una rareza; y lo prefiero ha pintarlo. Hay quien graba el nombre en la roca.
En todo caso, como parece que no solo te has pasado a mirarlo sino también a escalarlo, espero que las hayas disfrutado; porque en mi opiniòn quedaron bastante decentes y muy bien.
PD: Y si, dediqué mucho tiempo y dinero; y más desde un día un desgraciado se paso por la cima de el Tossal y me robo el material con el que estabna equipando y lo tuve que reponer.
Posiblemente el mismo que desequipo el sector del Castell de Odèn.
Salut i Roca.
Fer
Totalment d'acord comoany , el que esta passant es que ara les parets no son res mes que rocodroms a camp obert amb la muntera de gent que aixó arrosega , domesticar la muntanya per donar acces a la masifucacio no es el cami.
Perdo que no he sugnat...a Pèpegall
Publica un comentari a l'entrada