Que en feia d'anys i anys que em mirava aquestes cingleres, però la seva remota ubicació em foragitava. Avui però, amb aquest calorós dia d'hivern, he decidit provar sort i anar-hi. Lloc aïllat, salvatge i rústic on l'única visita ha estat la del propietari del bosc que NO volia visitants (avisats esteu si hi aneu, jo tardaré temps en tornar-hi vist el mal trinc de l'home).
Sigui com sigui, el lloc val la pena i la via, Cala Bramant, va 'acorde' amb el lloc: salvatge i rústica. Vieta llarga però fàcil. L2 i L5 xulos, la resta no tant. Molt recomanable saber-se moure amb bon instint per trobar l'aproximació, la via i el descens. Sinó podeu passar-ho molt malament.
Part inferior semiequipada i part superior poc equipada (algun espit i alguns trossos de corda en sabines i arbres). Roca molt bona en general. I no us explico res no fos cas que es massifiques el lloc (jejeje!!!).
Apa! Fins aviat i només una coseta... selva mediterrània a dojo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada