Espineta treta repetint l'Anglada Cerdà Roca al Roc de Rumbau d'Oliana. I encara que aquesta sigui de les desgraciades, una Anglada sempre sempre puntua. Avui, l'escasa esquitxada de parabolts que hi ha a la via, m'ha ajudat a fer-la una mica més segura que no pas l'intent de fa 20 anys (Set-02). Tot i així, les castanyes segueixen essent molt importants.
Doncs sí, mínim retroequipament en els llargs inferiors i mínima semirestauració en el darrer llarg. Sentiments contradictoris: per una banda l'existència de parabolts la fa una mica més amable sense jugar-se la vida per repetir-la i recuperant-la de l'oblit més absolut (en alguna altra de l'Alt Urgell ja ha passat), però per altra banda és un sacrilegi en tota regla. No sé...
La roca és discreta (per no dir dolenta) però millorant amb l'alçada. Molta herba a la fisura principal (practicament inservible) que obliga a pujar per la placa de la dreta on hi han els parabolts i practicament inassegurable sense aquests (d'aquí la ratllada de fa 20 anys). Dur friends fins C1, Aliens i algun cordino llarg sobretot pel darrer llarg, ah! i una xapa de parabolt pel L2.
Apa! Fins aviat i reunió cimera en una alzina deu metres baixant pel vessant oposat.
1 comentari:
I tant q puntua!
I no es devien assegurar clavant a la fissura? No ho has vist factible?
Publica un comentari a l'entrada