La paret d'Aragó sempre havia (en passat, havia) estat envoltada d'una aureola de llunyania, difícultat i d'encigalades a l'hora de baixar que disparava l'horari. A mi, sempre m'havia transmès un gran sentiment de por i prudència, però estava clar que algun dia o altre havia d'anar-hi. Així, avui fa 15 anys, vaig fer-hi una visita, la meva primera visita.
Recordo que la pista encara estava per arreglar fent recomanable dur un 4x4. Recordo que vam equivocar-nos en l'aproximació pillant una calorada de campionat ja que pel dret no sempre és el millor camí. I recordo que en el descens anàvem amb el cul ben apretat per no encigalar-nos com haviem fet al matí, per sort ho vam trobar perfecte. Sense dubte, la via, la Santiago Domingo (clàssica entre classiques) va ser el que menys ens va costat de la jornada. Trobareu informació extensa per la xarxa.
Apa! Fins aviat i quina llàstima que poc després ja és vanalitzes i massifiques el lloc, snif snif!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada