A les profunditats del vessant sud de la Serra del Verd hi ha un seguit de contraforts rocosos que vistos de lluny semblen meres puntes de roca entre canals. Però vist de prop et dónes compte de les dimensions reals i, un exemple és la batejada com a Paret de l'Obaga Negra on un bon amic va començar a obrir una via i avui farà 15 anys vaig ajudar-lo a acabar-la.
La Via de la Irina aprofita el lògic esperó est de la paret en una escalada fàcil i desequipada. Recordo que la línia era ben elegant però la roca acompanyava ben poc. Una autèntica llastima. El que sí és ben bonic i salvatge és l'entorn: poc trepitjat i on cal un bon instint d'aventura.
Apa! Fins aviat i per arribar-hi potser també us serà útil un bon vehicle, jeje!!
2 comentaris:
Gràcies amic per tants bons moments. Una abraçada
Gràcies a tu, Gerard. Aquesta va ser la nostra última escalada. Molts records.
Publica un comentari a l'entrada