La Josep Elena i Oriol als Puntals d'Àger.

Feia tant de temps que no anava als Puntals d'Àger que la busqueda d'algun record m'estressava, però de mica en mica, les fotografies mentals que hom guarda en el fons de la memòria tornen a aflorar en quan la retina observa que el que ja va veure d'antany.

Aquest cop la via escollida és la Josep Elena i Oriol. Via tranquila, semiequipada i més bonica com més amunt. Un llarg més ja seria demanar massa.

L'inici l'hem de buscar a la canal esquerra del puntal anomenat El Trident. Hi ha un clau molt vissible de la via Brucs que ens ajudarà a trobar-ho.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

Tom Sawyer a la Roca dels Arcs.

La primavera va arribar ahir i avui m'ho ha fet saber. He anat a la Roca dels Arcs, a Vilanova de Meià, per tornar al magnífic calcari del Montsec.

Aquí comença la Tom Sawyer, a l'esquerra de la Navarro i a la dreta d'una que vaig fer farà uns mesos. Bona roca, murs verticals... la cosa prometia a no ser per un vent gelat que hem deixava la candela penjant i finalment...pam!  la sorpresa del dia!

 Ruixat de neu per flipar i aguantant el tipus. Sort que ha durat poquet però el suficient per deixar-ho tot moll... però a Vilanova els cantos són grans i bons, així que amunt.

Pel que fa estrictament a la via, puc dir-vos que eviteu en lo posible l'artificial: dos ploms a la sortida del desplom protegit amb un clau petit asseguren una bona pujada d'adrenalina... vosaltres mateixos, però jo recomano superar el desplom per la dreta (porteu una xapa recuperable) i així us eviteu la probable caiguda. Per la resta... a disfrutar de canto i roca fins a dalt.

Apa! Fins aviat i... neu millor que pluja.

L'Aresta Purificazione i l'Esperó de Coll de Mu a Sant Honorat

Entre naps i cols he marxat tard de casa i no podia fer coses massa llargues tot i que ja és fa fosc a les set. Així, he tornat anar per St Honorat a fer un parell de vies romanticones.

Primer, m'he enfilat a les parts més altes del massís per fer l'Aresta Purificazione a la Cima Cònica. Via minimament equipada per pujar a un agulla amb unes vistes de 360º. Roca en general bona i musgosa en els 5 primers metres. Aproximació exòtica que he intentat dibuixar.

Després com que he vist que hem quedava un ratet, m'he enfilat per l'Esperó de Coll de Mu a l'Allargada del mateix nom. Via ben equipada però poc interesant per la roca justeta.

La ressenya és més aviat una panoràmica que he intentat dibuixar tant bé com he sabut. Amb una mica d'instint hem disculpareu les imprecisions.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

La Redrum al Cap del Ras.

Preciós dia de primavera a la vall d'Àger per gaudir d'una gran clàssica del Montsec d'Ares.

Poques coses puc afegir d'una via que surt en incontables blogs d'escalada i que la repetit tothom menys jo (fins avui, és clar). I naturalment de la famosa  i fotogènica travessa.

Tot i estar molt ben xapada, m'ha sorprès ingratament les potencials caigudes lletges de les dues últimes tirades. Si les voleu fer en lliure :-Ojo! Ojo! Ojo!!!- (com dirien a l'APM).

Apa! Fins aviat i... les caigudes que siguin netes.

L'Aresta Idíl.lica a l'Agulla dels Tres Ponts

Recuperats del carnaval i després de les importants pluges dels últims dies hem tornat a la roca, el dubte era quina per trobar-la seca. Com que la companya no havia estat mai per Sant Honorat he pensat que seria una bona opció i l'Aresta Idíl.lica podria estar seca.

La via estava seca, sí. Però tot l'entorn estava gotejant aigua, amb un aire transparent i un verdor espectacular de totes les plantes i camps de conreus. Un paisatge maquíssim.

Hem disfrutat de la via, sobre un conglomerat bo i millorant amb l'altura tot i que dóna poca confiança en algun tram. Els Ae's són tranquils i crec que poden sortir en lliure encara que no ho he provat massa (6c aprox.) i els trams fàcils són de navegar una mica. El més espectacular de la via és el famós rapel volat entremig de l'agulla.

Brutal!! Oi? Val la pena fer-la només per aquest rapel. I dic aquest, per que n'hi ha algun altre que et pots quedar empotrat com un tascó, jeje! Per cert! porteu alguna baga per abandonar.

Apa! Fins aviat i ...millor caminar que rapelar.

15 anys de... la Pasiones sin Sentido al Roc d'en Solà.

En els seus inicis, Perles era com un secretiu. Poca informació, poques vies, poca divulgació. Només uns quants sabien de la seva existència i reservaven gelosament l'increïble potencial d'aquestes parets. Aquest dia, jo també vaig descobrir Perles i ho faria amb una via excel.lent, la Pasiones sin Sentido.

Feia mig any que escalava i ja hem posava amb uns percals considerables. No és que la via sigui perillosa, ni mal assegurada tot el contrari, és una magnífica via esportiva de paret, tant magnífica que el grau que té ni l'ensumava (ni l'ensumo), en conseqüència vaig tenir una escalada de parabolt a parabolt amb tota regla i una inflada de braços espectacular, sort que anava de paquet (i dels grossos!!!).

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

Bufi.

Dies de Carnaval, de festa, de dormir poc i de menjar malament. Cóctel ideal per només fer friki. Pensava que tindria un mal dia i ves per on ja he entrat al club del setè grau, jeje!

Després de penjar el ruc el dissabte, avui el despengem i ens despedim de la vida boja de l'última setmana, uf!

Apa! Fins aviat i... a Solsona bona gent...