Via del Xermi a la Paret de la Batalla.

Pensava que la pluja aguantaria fins a migdia i que podria fer amb un pim pam aquesta via de Vilamala però no. A mitja paret ja ha estat un campi qui pugui ...cap amunt, que a la paret de la Batalla tot es fa al revés.

Si hagués estat una paret normal, ens hauriem baixat perque a quedat tot super moll. Però aquí, hem hagut de sortir per dalt pillant-nos a tot el que lluia. Així que, tot i haver fer la via, tampoc puc comentar gran cosa.

Apa| Fins aviat i tocarà tornar-hi amb condicions més eixutes, jeje!!

Nota (del 22 d'Abril de 2022): Doncs no m'he n'he pogut estar pas gaire i he tornat per fer-la com cal. No és que sigui una via especialment bonica, ni ben resolta, però per una matinal d'hivern o una tarda d'estiu ja fa el fet.

Us penjo la ressenya que he fet on només haureu de prestar atenció en trobar i arribar a la reunió cimera. Sinó la trobeu, podeu baixar més a la dreta per la Pedra Voladora (passada la Badalona).

Cor de Mare als Cingles d'Oriola.

Setmana santa o el més semblant a una estampida de búfals creuat les pastures. En dies com avui, enyoro els confinaments que tampoc cal que tornin però redéu... Sigui com sigui, m'he anat amagar als Cingles d'Oriola per escapar de tot i de tothom.

He repetit la Cor de Mare amb una part central bonica i interessant, llàstima que sigui tant curteta. Línia fisurada de dalt a baix on els flotants queden molt bé (no sempre on es vol, això sí). Grau en general benèvol.

Semiequipada amb una mica de tot, on cal dur friends fins C1, Aliens i alguna baga. Roca molt bona en general però una mica bruta. Pont de roca testimonial marca via a tres o quatre metres de terra.

Apa! Fins aviat i no sé si això és un mal auguri però m'ha donat molt mal rotllo ...glups!!

La Donec Perficiam al Cap del Ras.

Dia de primavera radiant, avui, al Montsec d'Ares on val la pena exprimir al màxim la jornada (i el viatge amb els temps que corren). Companyia retrobada, sensacions retrobades i records de velles obertures retrobades repetint la Donec Perficiam ja que aprofita algun tram de la Inquietud de Quietud oberta per un servidor ja fa uns anys (sortirà al blog el Setembre del 2024 sinó la repeteixo abans donades les circumstàncies, eh amic?).

De la Donec dir que és una bona via però tampoc tant com alguns diuen: L1 i L2 piquents on no t'acabes de sentir-te còmode amb l'escalada. L3, L4 i L5 en flanqueig total, fàcil i on s'et fa feixuc i tot. L5 bastant brut ja que és l'escorrentia de la xemeneia. L7 i L8 molt bons, aquests sí. L9 de tràmit i L10 també bonic però un xic rebuscat. Destacar l'A1 (possible en lliure de 6c+) on cal col.locar el C3 entre parabolts. L'exòtica cova i xemeneia del L7, únic en tot el Cap del Ras. I la part final del flanqueig (L5) on cal saber llegir-ho bé.

Via bastant semiequipada on cal dur friends fins C3, Aliens i algunes bagues o cordinos. Roca molt bona en general menys alguns trams del flanqueig, terra en el L5 i precaució amb les microregletes del L2. S'ha afegit un pont de roca a l'interior de la cova.

Apa! Fins aviat i la més llarga del Cap del Ras.

15 anys de... la Romel al Pic de St. Cugat.

De la Romel al Pic (inferior) de St. Cugat, feta avui fa 15 anys, no en recordo gran cosa, sobretot de la part inferior. Així que per fer la ressenya s'em presenten alguns dubtes i potser presenta algun error.

De l'únic que m'en recordo (vagament) és de la bonica part superior: dos llargs de placa típics del lloc i que altres vies veïnes també tenen (l'una i l'altra).

Apa! Fins aviat i descens recomanable per la ferrata de la cara sur.

15 anys de... la Que pagui Pujol al Pic de St. Cugat.

La part més occidental del pic de St. Cugat ja el coneixia d'una anterior visita i, aquest cop volia anar coneixent la resta de la paret. Així que, avui fa 15 anys, vam decidir fer la Que pagui Pujol, ben llarga i ben bonica amb un final de festa d'apretar fort si es vol fer en lliure (que no va ser el cas).

Recordo de disfrutar escalant les plaques de roca negra i també recordo que vam baixar per davant: primer rapelant i després seguint unes vires enllaçades per rapels. Una bona i completa jornada, de les vies més repetides del lloc i on cal portar un pla alternatiu per si de cas.

Apa! Fins aviat i crec que actualment hi ha una variant al penúltim llarg per fer-la encara una mica més interessant.

15 anys de... la Peligrosa Maria al Tossal de Sant Salvador.

Primera i única vegada que he anat a Santorens ara farà 15 anys i, sinó m'agafes tant lluny segur que hi hauria anat més cops, ja que el lloc val molt la pena. Vam decidir fer la Peligrosa Maria, la clàssica del lloc i prou que ens va costar.

El record que en tinc és de grau apretat i un L3 bastant cabró que desentona clarament amb la resta (i que fa trontollar lo de clàssica). La resta més amable o més ben assegurat (L1). L'inici és fa des del sector d'esportiva del mateix nom i que desorienta una mica.

Apa! Fins aviat i algun dia hi hauré de tornar.

Inspiraires a Canalda.

Solet sí (per fi), vent també, fred molt. Avui a Canalda semblava que haguessim tornat a l'hivern. Tot i el magnífic sol, les candeles de gel de les xorreres persistien com si lo de la primavera no anés amb elles. Hem fet (probablement) la primera repetició d'aquesta via oberta de fa poques setmanes: la Inspiraires, on encara li cal una bona rentada per netejar la terra.

El company diu que per col.leccionistes. Jo, suposo que per l'amor que tinc a la paret, sóc un xic més optimista: hi ha trams bons i trams dolents, en general millorant amb l'alçada i l'últim llarg és ben bo, atrevit i mantingut (llàstima que no l'hagi pogut disfrutar pel fred). Les feixes li treuen encant i ambient, però és el que hi ha. Menys l'inici del L4, la resta tot en lliure.

Tot i estar bastant semiequipada amb multitud de ponts de roca llaçats, convé dur un bon arsenal (especialment per l'últim llarg): friends fins C4 repetint fins C1, Aliens i diversos cordinos i bagues. Roca variable, força bona en general i força sanejada. Les assegurances del L1 queden molt a l'esquerra (per on hi ha la millor roca) però l'escalada et porta més pel diedre on hi ha pitjor roca, així que aquest tram és una mica de mal fer.

Apa! Fins aviat i possibilitat d'escapar-se per les feixes cap a l'esquerra.