Nova via. L'Esperó Elegant al Pollegó de la Font.

Primera obertura de l'any en un fantàstic dia de sol hivernal. Com fantàstic ha estat l'itinerari aconseguit per un esperó que feia temps que em mirava. El peatge a pagar és l'excursioneta (1h) fins el segon pis de les roques de la Móra Comdal, a l'anomenat Pollegó de la Font (de Medes).

Vieta de dos llargs equipats sense excés buscant el pas més franc pel fil de l'esperó. Llàstima que la roca no sigui tot lo bona que un voldria, tantmateix, sense ser dolenta s'ha de vigilar. Menció a l'inici del L2 per un muret amb els forats contats que cal saber trobar i un merlet del tot sorprenent.

Apa! Fins aviat i la ressenya que us he fet que no m'ha quedat massa bé... però és tant evident que ja farà el fet, jeje!!!

15 anys de... la Roca i Fantasia a l'Agulla del Trident.

Fa 15 anys vaig tenir una efímera estada Pallaresa que aprofitava per exprimir allò que ningú fa pel Congost de Collegats, i una mostra d'això és l'oblidada Roca i Fantasia al vessant dret de la bella Agulla del Trident.

Recordo poquetes coses de la via: la seva roca tant idèntica a la meva estimada Canalda amb unes formes del tot capritxoses, els diedres tancats per on puja la via i els desploms mínimament assegurats. Certament, la vaig trobar molt xula i amb una aproximació ben còmoda.

Apa! Fins aviat i per acabar d'arrodonir la jornada ...el salt al buit vers l'agulla... oh yeah!!

La Pedrà al Pla de Sòbol.

Fa temps, en un d'aquells dies que vas saltant de blog en blog vaig trobar una escadussera informació d'aquesta remota via als confins del Pla de Sòbol. Perduda dins la pila de ressenyes de l'escriptori, avui ha tornat apareixer i cap allà ens em encaminat.

Després de rastrejar el peu de paret sense res a la vista, m'he enfilat per on la lògica deia que havia de començar i 'voilà': un espit sobresortint de la vertical indicava l'itinerari a seguir, el bonic itinerari a seguir. Després d'un inici trencat, amb molsa i gens encoratjador, la cosa a millorat notablement amb un L2 d'escàndol.

Vieta equipada on calen 8 cintes variades + R. i un parell de bagues pels vegetals del començament. Recomanable un C0.75 (o similar) per un bon 'aleje' entre les dues primeres xapes, la resta ja correcte. Roca molt bona, molt poc tocada i menys l'inici a vigilar. Aproximació en una horeta des de Fonts Fenerals i fins al final del Pla de Sòbol, descens per la canal que s'endevina des del cim.

Apa! Fins aviat i ha desprogramar després de pluges.

Visites Inesperades a la Roca Subirana.

L'agenda setmanal i la coincidència de dates em porta a repetir la Visites Inesperades a la Roca Subirana, 15 anys justos després de la seva obertura, en que pocs records en guardo.

Vieta de dos llargs ben bonica i amb les assegurances justes i a lloc. Només en el L1 té un pas que cal saber llegir, la resta ben fàcil. Roca bona i millorant amb l'alçada. Us deixo l'enllaç de la ressenya panoràmica que vaig fer en el seu dia.

Apa! Fins aviat i amb aquesta via tanco un seguit d'entrades que us he fet sobre aquest bonic mirador de Sant Llorenç de Morunys.

15 anys de... l'Aresta Oest a la Roca Subirana.

Fa uns dies us presentava la popular Via de la Broca a la Roca Subirana i, avui, l'Aresta Oest oberta fa 15 anys. Vieta amb un interès molt relatiu però que prestava per ser oberta gràcies a l'altiva cresta somital de la roca.

Només el resalt d'entrada té una mica de dificultat i alguna repetició ja es va encarregar d'afegir-hi una expansió més. Actualment, l'alzina de l'R1 s'utilitza per fer el rapel de descens cap el vessant sud (35m) però si no es vol, pot fer-se caminant pel darrera i retornar a peu de via (precaució).

Apa! Fins aviat i la ressenya la trobareu a l'enllaç de la Via de la Broca.

La Bages a la Paret del Devessó.

Avui tocava deixar els friends a casa, i només agafar les cintetes i la corda 'friky' per fer una autèntica escalada comercial a la Bages de Malanyeu.

Part inferior ben xula amb un L2 mantingut i tècnic que, en lliure, prou us deixarà satisfets. La resta és l'excusa per arribar a dalt. Roca molt bona menys els últims metres de via per uns blocs sospitosos que millor no testar.

Apa! Fins aviat i possibilitats d'escalfar motors en alguna vieta esportiva del costat tal i com hem fet nosaltres.

La Insubmissió al Serrat dels Monjos.

Dia rúfol que no acompanyava per fer grans floritures. I jo, avui també tenia el dia rúfol, d'aquells on no trobaria arbres al bosc (Mare de Déu, senyor... quina espesor!!), sort que hem escollit una via fàcil per sortir del pas: la Insubmissió al Serrat dels Monjos amb aquell rovell autèntic dels traçats clàssics.

Vieta prou bonica tenin en compte que NO hem fet la canal de sortida original, i ens hem escapat mitjançant el (ja) popular rapel. Poc a destacar en general, trobareu informació extensa per la xarxa. Com a molt dir, que valdria la pena començar a pensar en reforçar les reunions amb quelcom més modern per evitar ensurts.

Semiequipada amb assegurances justes, cal dur friends fins C2, Aliens i algun tascó petit per reforçar les citades reunions. Roca bona en general i menys el rostoll del L2. Existeixen tres possibles sortides al cim: l'original per la canal, per la Psicoanàlisis pel diedre o per la Planetes Transparents a l'altra banda de la canal. Totes tres ben rostolleres.

Apa! Fins aviat i inici comú amb El Último Sueño, nom escrit damunt un pedestal.