Per Tutatis a Narieda Sud.

Avui si que he disfrutat d'un bon dia d'escalada. Dies enrera feia bones vies però amb un tel de núvols que deixava l'ambient fred, però avui feia un solet radiant amb una temperatura super agradable. Oh!! Qué bé!! I això que al sortir del cotxe al pàrking de Narieda sud tot estava blanquet de gebra .

Per Tutatis, més que una via, és una variant que va enllaçant diferentes vies. L'escalada és bonica, agradable i típica del lloc. Alguns trams són bastants rebuscats però per evitar jardins emprenyadors, que a la part superior ofereixen la possibilitat d'escapar-se o de continuar fin al cim.

Via equipada amb material divers (recomenable portar alguns cordinos per ponts de roca per si de cas algun està vell), tirades llargues i molts metres d'escalada plaquera sobre una roca molt bona. Tot i que, NO hi ha cap llarg especialment maco, el L5 destaca per damunt dels altres.

Apa! Fins aviat i les cintes millor que siguin llargues.

15 anys de... la Costo de Agosto a Busa.

Les vies que hi havia a Busa fa 15 anys es contaven amb els dits d'una mà. Més o menys, era territori cardoní i ells feien i desfeien al gust (tot i que els de Solsona també i posavem cullerada). Així, les vies més repetides són de la gent de Cardona. Bones vies i bones linies. La Costo de Agosto és una d'aquestes.

Per diversos motius, aquesta via va portar força xerrera i anècdotes els primers mesos d'estar oberta i reiem una estona criticant-la quan ens trobavem amb els seus oberturistes. De mica en mica, s'ha convertit en clàssica (el Des-05 quan la vaig tornar a repetir només duia 9 repeticions).

Amb tascons i friends ja fareu, el C4  és opcional per l'inici del sostre (ara crec que hi ha un pont de roca). Compte amb l'entrada a l'R2, sempre he pensat que un espit NO hi faria cap nosa. Es pot baixar rapelant per la mateixa via, amb un d'espectacular de 50m. volats.

Apa! Fins aviat i ...a la sortida de l'R4 aneu cap a l'esquerra.

Bones Festes.

Molt bones festes a tothom i, estigueu atents per què no sé si serà el tió o els reis d'orient però hi haurà regals per a tots, aquest any.

Apa! Fins aviat i ...el moscatell també se'l fot el punyatero!

Escalera de Caracol als Puntals d'Àger.

Un altre dia de fred i això que teníen que pujar les temperatures, però el vent que feia als Puntals d'Àger ens ha deixat tremolant, sobretot en els dos últims llargs. Hem repetit l'Escalera de Caracol, de les últimes vies obertes en el lloc i on la generositat dels parabolts (en els trams difícils) fa que sigui força freqüentada.

De fet la via, en general és maca i sobretot si sortiu per la variant de la dreta, espectacular i atlètica, llàstima de tenir les mans com fustes sinó l'hauríem lluitat més, la resta sí que ens ha sortit en lliure amb els graus encertats (per mi, clar).

La roca és bona menys l'arribada a l'R1 i el L2. De material... nosaltres hem passat amb aliens però algun friend fins el C1 pot anar bé, basicament pel llarg de la variant.

Apa! Fins aviat i ...si s'havia d'acabar el món almenys que sigui escalant, jeje!!

La PapiSuca a la Roca dels Arcs.

Hem anat a Vilanova de Meià per disfrutar del solet però avui ens ha fet el salt, de tant en tant ens enviava algun raig calentet quan els núvols s'escaixaven una mica però el cert és que no s'acabava d'estar bé del tot. .

Potser ha estat el fred, o la falta de costum en aquesta escalada, o la roca gastada (part de baix), o el cul que pesa massa, però com em costava tirar amunt pel màgnifics murs de la PapiSuca.

Nosaltres hem entrat per la variant amb una roca punxenta boníssima però un cop hem empalmat amb la via original ha començat el festival de l'Ae, sobretot per part meva, jeje!! Al final, encara m'ho he passat prou bé.

Destacar només el bloc sospitós del L3 i que algunes poques xapes provoquen una perillosa palanca en els mosquetons (porteu algun cordino). Per la resta, amb cintes més aviat llargues i uns bons avantbraços ja fareu.

Apa! Fins aviat i pensava que aquestes marranades ja havíen passat a l'història però veig que tot lo dolent, torna.

15 anys de... l'Acción Mutante a la Paret del Llop Blanc.

Vam coincidir, de casualitat, amb els oberturistes el dia que la van obrir. Ho van fer d'una tacada, arribar i moldre, en una llarga jornada d'escalada. Els seus rostres reflexaven esgotament i en veure la ressenya ho vaig entendre tot. Coneixent la paret com coneixia, la via és veia aèria, vertical, dura i difícil, tot un repte pel meu modest nivell.

L'Acción Mutante és una bellissíma via, d'una lògica insultant, molt poc equipada, de les difícils de la paret. L5 en diedre espectacular. Es poden empalmar els L3 i L4 vigilant amb el material i, probablement puguin alliberar-se nombrosos trams d'artificial però compte que la via s'ha repetit poquíssim.

Per si de cas, porteu el que posa la ressenya. Roca bona en general però amb una sortida el cim trencada (llàstima) i alguna que altra herba.

Apa! Fins aviat i ...tot un viot, enhorabona!!

Nexus a la Paret de l'Esperança.

En aquesta paret montserratina, poc afaborida tot sigui dit, no hi havia escalat mai, però aquesta temporada hi estic fent un bon repàs. La Dersu, l'Scavenger i en el fred dia d'avui la Nexus.

La via NO és cap cosa de l'altre món, però com sempre passa amb aquestes vies comercials, s'acaben fent totes. El que més m'emprenya, no és que sigui comercial ni molt menys, sinó l'abús excessiu de magnesi que fan alguns escaladors. I la meva pregunta és: amb la rasca que fot, us suen les mans?!?!?

Per mi, la via està equipada i ben assegurada, ara bé, si voleu anar carregats... vosaltres mateixos (el company a posat el C1 purament anecdòtic). La roca és en general molt bona, ara bé, si tibeu massa fort d'alguna llastra, potser us l'emporteu. Per baixar millor per la Dersu Uzala, ara bé, si porteu alguna baga per abandonar podeu reforçar l'únic punt de rapel que hi ha a les reunions.

Apa! Fins aviat i quines coses que té el conglomerat, oi?