Via de l'Aplec i la Ositos a la Paret del Grau.

Matinal de pim pam pum a Coll de Nargó abans no arribi el gruix de la pluja aquesta tarda i nit (amb la prèvia del migdia ja ni ha hagut prou per fer-nos fora). Hem repetit la via de l'Aplec i la Ositos a la Paret del Grau, dues vietes que encara no havia fet i que pugen flanquejades per la Pet qui Peti (PQP) a l'esquerra i la Si fa sol a la dreta.

Doncs això, vies equipades, ben assegurades i amb roca perfecta per disfrutar una estoneta. Els dos desploms que donen el grau màxim en lliure poden fer-se tranquilament en artificial. Descens rapelant per Ositos.

Apa! Fins aviat i aquí teniu una mica de ressenya.

L'Esperó dels Núvols al Dumbo.

Ja era hora de que arribés la tardor i després de la plugeta d'ahir, Montserrat, estava tot ben humit. Per sort, hi ha tanta sequera acumulada que les roques s'eixuguen en un tres i no res. El meu objectiu d'avui era fer alguna vieta al Dumbo, agulla que encara no havia escalat mai i després de mirar-m'ho una mica he decidit ser conservador i fer l'Esperó dels Núvols (amb aquest parell d'ulls espiant).

Doncs, sort que he sigut conservador per que la vieta prou se les porta, suposo que la llunyana última escalada a Agulles tampoc hi ha ajudat. Tot i així, l'he trobat amb el grau ben ajustat (l'arrencada de terra, ni de conya és 6a) i les assegurances molt justes (pot colocar-se quelcom flotant de pura artesania i resistència psicològica).

Així, dur un grapadet de cintes, flotants al gust i segons nivell. Restaurada amb parabolets de 8mm. Roca bona en general amb alguna crosteta a vigilar i... a navegar.

Apa! Fins aviat i l'Rcim recomanable a la via del costat... que la sabina original està ben seca.

15 anys de... El Camí del Tro a la sud del Pedraforca.

Després de descobrir el camí d'aproximació a la sud del Pedraforca i els encants de la seva escalada, tocava assentar tots aquests coneixements fent una altra via al lloc i, la clàssica i agradable Camí del Tro va acomplir els objectius.

Bonica escalada en placa amb les típiques fisuretes del lloc. Tot i ser Octubre, recordo una temperatura prou agradable. De la resta, poca cosa.

Apa! Fins aviat i crec que vam baixar caminant fent la costeruda pujada fins les Costes d'en Dou... potser és més còmode rapelar.

The Rollings a la Paret del Montnou.

Dies per continuar escalant a l'ombra amb aquesta calor que sembla no tenir fi, però avui m'he encantat una mica més del compte i quan he arribat a peu de paret ja hi havia entrat el sol. Mala sort per un costat, i bona sort per l'altra ja que la via ha estat prou fàcil com per poder escalar ràpid.

The Rollings és una vieta, de recent obertura, que aprofita l'única debilitat fisurada que presenta la part central de la Paret del Montnou. Escalada evident i poc equipada (menys les reunions que sí n'estan), amb una roca bastant bona tot i algunes crostes i llastres que cal tractar amb amor.

Apa! Fins aviat i de material ...porteu lo habitual en aquestes vies.

15 anys de... la Perfomance a les Moles del Pessó.

Clàssica del congost de Collegats i del Pallars en general. La Perfomance de les Moles del Pessó reuneix moltes qualitats que l'han fet pujar en aquest estatus: roca bona, ben assegurada, entorn tranquil, longitud raonable i dificultat baixa excepte l'últim llarg que prou us l'haureu de mirar dues vegades.

Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15anys i recordo el curiós peu de via darrera d'una agulla (a tenir-ho en compte a l'hivern) i també els bonics murs de la part central, de la resta poca cosa.

Apa! Fins aviat i ...a mig L1 no us equivoqueu amb la Creuer Pontiac. 

Mirades (que hi són) a Busa

Tenia aquesta via en cartera des de que la van obrir i l'oblit d'un friend per un amic m'ha donat l'empenta definitiva per anar-la a repetir. Tot i així, encara no estan les temperatures com per anar a buscar el sol i sort que he fet mitja via a l'ombra.

La Mirades al vessant sud de Busa és una bona via, ben vertical i ben atlètica (he acabat amb els braços ben enrampants). Escalada variada on només desmereix la sortida al cim, amb aquella mescla tant emprenyadora de roca descomposta, vegetació i terra. L'únic tram on realment s'ha de vigilar. La resta a disfrutar.

Via semiequipada on cal dur alguns tascons, friends fins C4, Aliens i alguna baga. Roca bona en general i menys l'arribada al cim comentada. Ombra fins a mig matí, la suborientació que té, li fa entrar el sol bastant aviat.

Apa! Fins aviat i abans, en aquesta època de l'any, sempre us ensenyava un grapadet de bolets... ara, amb la calor que fa, s'ha imposat un banyet... ves a saber si l'últim de la temporada, jeje!!

Via de la Brownie a Narieda Oest.

Segueix la calor i segueix la búsqueda de l'ombra. Avui hem anat a Roca Narieda a fer un parell de vies del vessant oest, primer la Ja et val (feta fa just 9 anys... ja es casualitat) i després la recentment oberta Via de la Brownie: vieta que espera unes abundants pluges per treure tota la terra sobrera (que és molta).

Deixant de banda que és una via fàcil, equipada, ben assegurada i que te la clientela assegurada. La meva pregunta és: cal fer una desforestació tant exagerada? i si cal, val la pena obrir-la? ...no sé... aquí ho deixo.

Sigui com sigui, dur 10 cintes + R. Descens rapelant o caminant. Part inferior lletja amb roca a vigilar i part superior més bonica amb roca bona. Ombra fins a migdia.

Apa! Fins aviat i ...espero i desitjo que el projecte del costat sigui una mica més respectuós i no hi hagi nyaps com aquests.