Verd de Jade a la Paret de Riu Lacó.

Aprofito aquest fantàstic matí de sol hivernal, en que les obligacions familiars donen un marge ben curt de temps, per repetir la Verd de Jade a Riu Lacó. La darrera que em faltava a la part més occidental de la paret.

Curteta via amb dificultat 'in crescendo' amb l'alçada. Escalada amb trams tècnics (especialment de peus) i un desplom final amb pressa vertical gens menyspreable. Molt assegurada amb material divers, només caldrà dur els Aliens i algunes bagues. Roca molt bona.

Apa! Fins aviat i... en A1 podem solucionar-ho tranquilament.

15 anys de... la Jordi Andreu a la Paret de l'Ós.

Quan vaig començar a escalar, ja vaig sentir a parlar d'una paret de bones dimensions al costat de Camarasa però la meva informació del lloc era moooolt minsa, així que va quedar aparcada en el temps. Fa poc més de 15 anys, una visita amb un amic va despertar les virtuds del lloc i calia tornar-hi ben aviat per no perdre els coneixements adquirits. 

Així va ser com vam decidir-nos a repetir la clàssica Jordi Andreu a la Paret de l'Ós de St. Llorenç de Montgai. Una paret i una via que d'ençà de l'enrenou dels treballs de sanejament perque no caiguessin pedres a la carretera, no sé com estarà. Per tant, busqueu informació més recent de l'aquí ressenyada, sigueu previnguts i sort.

Apa! Fins aviat i ...s'agrairà aportacions i actualitzacions que pogueu fer, gràcies.

Nova via. A Contracorrent a (una paret sense nom).

La tardor passada va captivar-me la visió d'una petita paret esquitxada de sabines, a 10min del cotxe, que inexplicablement encara restava verge (tot i que potser estic errat). De seguida va apareixer la línia màgica d'una possible nova via i ja vaig perdre el cul per anar-hi.

I certament, ha quedat una via preciosa oberta només amb flotants i ponts de roca, algun d'ells m'ha costat més de mitja hora poder-lo llaçar, però el resultat ha estat fantàstic. M'ho he passat francament bé obrint-la: A Contracorrent de tot el que hi ha pels verals.

Apa! Fins aviat i de moment no us dono més detalls per poder-vos oferir alguna altra entrega... que de línies màgiques n'ha aparegut més d'una, jeje!!

Nota (del 10 de Maig de 2024): Via llesta per ser repetida. Aquí teniu la ressenya.

15 anys de... la Terra de Dinosaures a la Paret Bucòlica.

La coneguda, freqüentada i ja clàssica Terra de Dinosaures a la Paret Bucòlica d'Oliana és la veïna fàcil de la també coneguda, freqüentada i clàssica Balsam del Tigre. Només pel cantellut desplom del L2 ja val la pena fer-la.

Jo vaig fer la meva repetició avui fa 15 anys i, certament, l'únic record que en guardo és el d'aquest desplom i el concepte general d'una via fàcil i agradable. Trobareu informació extensa per la xarxa i prou us recomanaria portar un pla B per si de cas, que d'oferta prou n'hi ha.

Apa! Fins aviat i... una ressenya més de les moltes que trobareu, jeje!

Tots tenim un Mestre a la Roca Alta.

Hi ha dies de rauxa i dies de seny. Tot i el radiant dia d'avui, el costipat (i malastrugança) que arrossego no m'aconsellava que fos dia de rauxa i, certament, la proposta del company no la veia gens clara. Així que, el seny a prevalgut i hem anat a la Roca Alta de Vilanova de Meià a fer aquesta desconeguda via: Tots tenim un Mestre.

Via interesant en conjunt però amb un parell de trams molt delicats en lliure (l'enhorabona al company) però perfectament assegurats per fer en artificial (en dono fe). El L2 és el més xulo i l'inici del L4 no és molt difícil però sí cal assegurar-se convenientment.

Llargs semiequipats amb les reunions montades (menys la cimera). Cal dur algun tascó, friends fins C3 i Aliens. Roca bona en general menys un tram del L1, el flanqueig del L3 i l'esperonet final del L5 (una autèntica pena).

Apa! Fins aviat i R3 penjada... guindola recomanable.

 

L'Art de Procrastinar a la Paret de Riu Lacó.

Una proposta més en aquesta joventut eterna de la paret de Riu Lacó. L'Art de Procrastinar és una vieta oberta de fa molts anys i avui, en aquest radiant dia d'hivern, l'hem repetit per treure-la del pou de l'anonimat.

Bonica i interesant via amb dos llargs ben diferents: el L1 per una fisura més difícil com més amunt i, el L2 amb un desplom prou rabiós a l'inici i una placa final ben xula (coincident amb la clàssica Via d'en Xuxe). Surt tota en lliure però no l'hem encadenat (graduació a confirmar entre parèntesi), sinó curts tramets en artificial.

Cal dur algun tascó petit, friends fins C3, Aliens i un remenat de cordinos i bagues. Està bastant semiequipada. Roca molt bona en general amb alguna herbeta anecdòtica.

Apa! Fins aviat i ...ànims en el L1.

El Cant del Gamarús a la Paret de Riu Lacó.

Magnífic dia de sol i d'impàs entre la plugeta d'ahir i la de demà. I com sempre, en els casos de  dubte entre roca seca o roca molla, la paret de Riu Lacó és aposta segura. Avui una de les últimes obertes, que no l'última (i la feina s'acumula...).

El Cant del Gamarús, a la part central de la paret, és una vieta molt interesant, ben trobada i ben resolta. Aprofita l'últim diedre evident en la seva part inferior (L1) i una netejada fisura que ratlla, practicament de dalt a baix, tota la part superior (L2). Oberta sense expasions a l'estil de la veïna Ponts de Diàleg.

Semiequipada amb ponts de roca llaçats i cordinos en diverses sabines. Cal dur friends fins C2, Aliens i un bon remenat de cordinos i bagues per si els existents demanen un recanvi. Roca molt bona menys algun tramet molt puntual i poca herba, feixa (de la Sufi) inclosa.

Apa! Fins aviat i ...la variant del L2 (que proposa l'oberturista) pot quedar-se com a tram de via sense cap tipus de problema.