Tempesta!!! tempesta!!! al final res de res. I com que ens han posat la por al cos hem descidit anar a la paret Nord d'Agulles a Montserrat que la teníem una mica abandonada, més concretament a La que no estava Oberta.
Pensava que seria una via d'anar a passejar però ens hi hem tingut que posar de debò. L'hem fet amb quatre llargs, empalmant el L2 + L3 i el L5 + L6, i ens alguns trams hem suat la cansalada com feia dies que no la suava. Suposo que la falta de costum a la xafagor també hi ha ajudat. Tot i així, NO m'ha deixat gaire bon gust de boca.
La via està semiequipada i amb un joc de friends (fins C3), bagues i un grapat de cintes ja en tindreu prou, però atenció en el L2 que és bastant cutre. En el L4 disfrutareu de valent, de fet és l'únic que val la pena. La roca és acceptable, sense arribar a ser bona, i amb bastanta crosta per tota la via... ben mirat típica de la Nord d'Agulles, jeje!!
Apa! Fins aviat i l'enhorabona a la companya que s'ha fet el llarg difícil (L4).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada