Que ningú s'hi havia fixat? Jo SÍ però no s'havia com arribar-hi. Finalment amb un romàntic com jo, hem estrenat aquesta llarga paret i hem quedat meravellats de l'espectacle i amb unes ganes enormes de tornar-hi.
La Català a l'Àtac aprofita tot el desnivell de la Roca Blanca essent la part inferior la més maca (especialment el L4, compte en NO seguir per la xemeneia) i la part superior per arestes poc equipades. Inici en una curiosa cova amb sortida superior.
Apa! Fins aviat i ombra garantida fins a migdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada