Entrada destacada

dimecres, 25 d’abril del 2012

Directa Idyl a la Paret de Catalunya

Per ser un bon escalador s'ha de tenir força física i força mental, un equilibri díficil d'aconseguir. L'any passat va començar a rondar-me pel cap la possibilitat de fer una solitària a Montrebei, però la por va poder a mi. Aquest any quan ha tornat arribar la temporada ha tornat aparèixer l'idea i, com si d'un tèrmit es tractés m'ha tornat a menjar el tarro de mala manera. Els últims dies tots els vents han estat favorables, totes les senyals indicaven que era avui o mai (us he parlat de les senyals? algun dia ho faré), així que amb una dosi extra de motivació (i barretes energètiques) no podia falla (ja va falla en Messi per mi).


La Directa Idyl semblava (i és) una bona via. El que més em preocupava era la longitud, tindria temps de fer 400m que en solitari representen 800m? Tindria temps de sortir en el dia? Atac lleuger o atac amb previsió de vivac? Uf! quin dilema! A més a més, la informació de la xarxa no abunda i les ressenyes no són fiables del dot. També podia haver escollit una altra via, si és cert, però no... era aquesta, tenia que ser aquesta.



A peu de via veig el diedre amb arbres per on comença, no molt encoratjador però maco. Per aquí o per la feixa de III que mai has sabut trobar?... Són dos quarts de nou i després d'un atac de geni començo escalant el diedre (si vols fer la Directa Idyl has de fer aquest diedre, em dic per animar-me). Vaig en atac lleuger (el vivac seria precari, abans intentaria sortir amb frontal). Tascons, Friends, Aliens, 7 claus i un munt de bagues i cordinos per si he d'abandonar. Corda de 80m a apura-la al màxim i pocs seguros que sinó s'acaben i haurem de muntar reunions dolentes.

La via em costa però vaig fent a un ritme acceptable. No apuro gaire i em vaig pillant a discresió quan veig que m'ha de costar molt. Dubto en el L7, és vertical, difícil, els claus no el veig fins que hi sóc i els diedres del costat em despisten una mica. Després d'un tram d'artificial (en que no he de col.locar res) arribo en vista de la gran xemeneia final. Uf! Que bé! Sortiré en el dia, justet però en el dia. Finalment, seràn cinc llarguíssims llargs de 80m i 11h i mitja. Estic tant content d'haver vençut el meus fantasmes que no puc reprimir el crit d'alegria.


Si sou molt col.locadors de trastos val més que porteu material repetit. Jo he clavat poc, passar sense fer-ho... no sé... no ho veig massa clar, però llavors si que s'ha de dur material repetit inclosos els aliens. La roca en general és bona però amb diversos trams delicats. Herba en el L1 (que no es veu des de terra) i molta herba sortint de la paret amb caiguda de pedres (sort que el company estar amagat a la reunió). Pel la resta, típica via de Montrebei.

Apa! Fins aviat i diuen que tot en lliure és 6b als L3 i L4 i 6c al L8.

4 comentaris:

Parce ha dit...

Negatiu Paca. Sempre encordat. Al final del meu tercer llarg (setè de la via) ja anava amb els braços enrampats, jeje!!

Ara ja sé que sentiu els que heu escalat en solitari allà, jeje!

Cuidat crack.

Gatsaule ha dit...

Felicitats, Parce! Per fer-ne una d'aquestes tot solet, cal tenir molta més força física i mental del que aparentes i del què ets capaç d'admetre!!

Chavi ha dit...

Enhorabuena, desde luego para hacer una en solitario te metiste a un buen fregao.

Parce ha dit...

Gràcies companys. Després d'una d'aquestes el que es necessita és un parell de dies de descans com a mímin, jeje! Però com diu el refrany: "Sarna con gusto, no pica".

Salut.