La Pastelina és una via que des de que la van reforçar i restaurar fa poc temps, està vivint una segona juventud. El criteri a l'hora de reforçar divergeix una mica de que hagués fet jo però en tot cas sempre s'ha de felicitar per la feina feta.
Ara, trobareu una bonica via a la part inferior, ben assegurada, vertical i atlètica, perfectament apurable en lliure. I una part superior més ajaguda i herbosa però amb un parell de plaques cantelludes força xules. Amb friends (fins el C2), aliens i algunes bagues sabineres ja fareu.
Apa! Fins aviat i vigileu a la segona meitat del L3 que deu ser el tram més delicat de la via.
5 comentaris:
Ei ja l'has fet, la via es diu PASTELINA, el non pintat ho va fer el company i no ho vaig veure, l'haurem de canviar.
Ok Joan. Ara només hauré de refer la ressenya.
Jo borraria el nom i deixaria la P i la fletxa originals. A la reunió del cim també hi ha el nom escrit (fes malbé la rosca de l'esparrec sinó et fotran les xapes).
Ah! i donam temps per repetir la Montse Pueyo o sinó t'ajudo a restaurar-la, ok?
Salut.
Vaig quedar amb el company amb qui vaig obrir la Montse Pueyo (J.C. Serrano) però al final vam anar a escalar. Volem tornar-hi abans de l'estiu,però si et vols apuntar en podem parlar a mi m'agradaria poder comptar amb tu. La via ha estat trepitjada en algun llarg per la somni de Químfer, és que té quan deixes poc material a la via?, ja veurem.
Hola Joan,
Si vais a la Montse Pueyo me gustaría acompañaros.
Es una de esas que ahora a nadie apetece pero los que la han hecho me han hablado muy bien
Por cierto escribo desde el correo de mi hijo Chavi
Para contactar conmigo
luisaychavi@msn.com
Un abrazo
Publica un comentari a l'entrada