La Pròpolis és de les vies més lletges de la paret, suposo que la roca a estudiar en tot moment va fer que no la disfrutes massa. En la ressenya original marcava un clau en el L1 que al xapar-lo s'em va quedar les orelles als dits, així que vaig tenir que passar a pèl fins a una sabina on vaig dexar-hi una baga amb el tros de clau (uf, uf!!). De baixada, encevat com anava i com que encara tenia una estoneta, vaig agafar una baga per penjar les sabates i vaig escalar la Pota Boja en solo, almenys em vaig treure una miqueta el mal gust de boca.
Apa! Fins aviat i ...crec que va ser el primer solo integral, jeje!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada