La primera amb una arrencada de terra molt rabiosa (jo diria que més de 6b) que et marca per la resta del llarg (i de la via), la resta afluixa una mica (només una mica) però amb molta continuitat. El L2 si que afluixa una mica més però amb un parell de passets que et tornen a posar l'ai al cor.
I la segona tres quarts del mateix: primer mur molt difícil (ni de conya és 6b... he acabat passant en A0) i afluixant fins la reunió. I el L2 amb inici més difícil i baixant progressivament.
Roca, no cal dir-ho, excelent (tot i que he arrencat l'única llastreta que es podia arrencar) i ben assegurades i restaurades amb parabolts (tot i que a la Jimmy podrien estar una mica més ben col.locats i a la Lefty xaparem algun buril).
Apa! Fins aviat i escalada de finura/força/equilibri/continuitat/romo/collons que no hi ha res.
4 comentaris:
La Jimmi Jazz fa temps que penso en anar-hi però veig que suaré, si a tú t'ha costat...!!!
Si la vols escalar, hauras d'apretar. Si només la vols fer porta una canya.
Salut Jaume.
venga Lluis,que estas mas fuerte que el vinagre...que encadenaste toda la Jimy jazz sin despeinarte..no como tu compi que sudo la gota gorda...je,je..cuidat molt
Jeje! però si vaig caure!!!!! i de segon que encara es més greu!!!!
Salut crack.
Publica un comentari a l'entrada