Don Cipote de la Mancha al Serrat de les Garrigoses.

Quan a dos quarts de nou del matí,el radar metereològic encara marcava pluja per Montserrat, no m'esperava poder escalar. I quan ens hem plantat a l'inici de la Don Cipote de la Mancha al Serrat de les Garrigoses (molls com ànecs) i he vist que la columna per on va la via també estava molla m'han entrat tots els mals del món.

En un acte de fe, he pensat que almenys probaríem el L1, i probant probant, l'hem acabat fent tota (i recuperant un munt de material abandonat, jeje!!). Anàvem molt atents perque no sabíem molt bé el que ens trobaríem, la poca informació de que disposàvem ens feia estar amb el cor encongit. Però ja sé sap que el lleó no és tant ferotge com el pinten i al final ens ho hem passat teta ...molt bona via!!

La roca és molt bona en tots els llargs passant de cigronets esgarrifosos a forats inhumans. La via està equipada (12 cintes + R. amb alguna de llarga), en els trams difícils està ben assegurat i en els fàcils allunyen una miqueta (nosaltres portàvem cosetes però no hem col.locat res). Afegir que en el L1 ens haurem d'estirar força en l'Ae i que el L5 és difícil a vista. Reunions bones i còmodes i descens en rapel.

Apa! Fins aviat i compte que aviat entraran les restriccions en el pis inferior.