La In Extremis te la pega de no ser una mica més llarga però realment és una via ben bonica, sobretot el L2, obert sense expansió per un mur força vertical on llaçar un merlet en el punt concret us servirà per assegurar la jugada. Roca bona i equipament mínim.
Apa! Fins aviat i combineu-la amb alguna altra.
2 comentaris:
Per mi també va ser "in extremis"! Ara fa 14 anys va ser la segona via que em vas portar a fer i vaig acabar amb els pantalons i els calçotets foradats per una rama! jajaja
Com anyoro la tardor de Font Ferrera!
Cuida't i records Crack!!! Gerard.
Doncs és veritat... ja no m'en recordava de la menjada de boix que et vas fotre només començar!!!! jejeje!!!
Ho he mirat a la llibreta: 20 de febrer del 2000. Va ser la segona via? Qué cabron que sóc!!!
Records igualment per vosaltres.
Publica un comentari a l'entrada