Entrada destacada

divendres, 13 de març del 2015

Black Sabbath a la Roca dels Arcs.

Feia dies que no tallavem tant just, i és que també feia dies que no feiem una via de categoria. Avui la Black Sabbath a la Roca dels Arcs amb molt poca informació disponible i tota una incògnita del que ens trobaríem.


En surto amb un regust agradolç i amb unes sensacions estranyes (suposo que per això no s'ha convertit en clàssica). Hi ha dos trams especialment complexes: el primer, l'A2 del L2 per culpa dels forats reventats del pitonatge (amb dos burils més es podria passar sense clavar), i segon, el 6c del L5 excessivament obligat (fins i tot amb ganxo) i amb una sensació de mal rotllo al només està assegurat amb un buril doble i això que es va obrir per dalt (amb un altre buril canviaria a millor descaradament). La resta, difícil però sense tants problemes, això si: entretingut, vertical i amb bon ambient.


Semiequipada amb reunións farcides de burils (entre 4 i 7). Llargs també amb força burils (a la part inferior relativament propers i a la superior molt escassos). Dur 4 o 5 claus variats (sobretot curts i gordos), tascons, friends fins C3, Aliens, moltes cintes i ganxo de punta, un plom, algun cordino fi i falques opcionals recomanables. Roca molt bona en general, trencada a l'entrada de l'R2.


Apa! Fins aviat i ...per cert. Els burils estan bastant bastant bé menys aquest i un altre com aquest, tot dos al L3 (i que no cal tocar).


8 comentaris:

Els visas ha dit...

Hola Parcerises,
felicitats per l'escalada, estic fressant per la ressenya ja que és una de les vies que tinc pendents a la roca dels arcs i de les que no hi ha informació recent.
Salutacions

J. Estruch

Parce ha dit...

Doncs aquí la tens. Ves-hi conscienciat.

Ull i sort

luichy ha dit...

En el paso clave de 6c, había un buril sin chapa, clavado en una franja a modo de pitonisa...
No veas si te ponía contento, aunque con lospelos de punta...

paca ha dit...

Haber.ne preguntat foll!

Parce ha dit...

Potser si que tenia que haver preguntat, però mira... així va ser més emocionant, jeje!!!

Doncs aquest invent que comentes ara no hi és i t'asseguro que es troba a faltar.

Una abraçada i records. Vejam si ens podem trobar aviat.

Anònim ha dit...

En aquesta via vaig aprendre una de les millors lliçons que aprendria en el mon de la escalada...la humiltat(era un pipiolo que es pensava que es menjaria el mon),fa 14 anys vaig volar del segon al sostre del primer llarg i sort del sostre,si no ,hagues acabat malament la cosa....

Anònim ha dit...

ANIOL

Parce ha dit...

Jejeje!!! Aquesta lliçó jo també la tinc ben apresa.

Fins aviat crack.