El primer ingredient picant és que tota la part superior de la via encara està amb burils, en principi fan bona cara però no deixen de tenir més de 30 anys. Això combinat amb el segon ingredient que és la seva més que justa presència fa que l'escalada sigui atenta, metòdica i on no es pot caure. I per acabar, l'Ae, on actualment hi ha una xapa petada i dóna molt mal rotllo estrebar els cordinets existents (més que recomanable dur material de fortuna, un cargol d'espit i una antena), uf uf!! (realment cal demanar permís per restaurar un tram així?)
Nosaltres duiem friends fins el C1 i els Aliens, no els hem posat massa però de tant en tant en queia algun. Roca molt bona en gairebé tot el recorregut. Accés pels cables que pugen recte amunt (pel llom de l'esperó) i al final travessar a l'esquerra per unes cordes fixes.
Apa! Fins aviat i us deixo amb l'enllaç d'unes ressenyes que us devia: l'una i l'altra.
2 comentaris:
Hola Parce, un plaer coneixens ahir allà al Parquin de Santa Cecilia... Ja veig que veníeu d'una bona curtida psicologica Montserratina....el salla acostuma a ser un bon seguro de vida..jeje..
Per cert, que tal la Tapia Jove de l'Albarda es veu molt guapa i lògica no...Salut
Ei Marc, igualment, el plaer va ser meu. Si, ho és si. La Tapia Jover? No està malament, llàstima de la roca en el L1.
Cuidat crack.
Publica un comentari a l'entrada