Les valls del Ripollès a la tardor són un contrast de colors que dificilment puc trobar a casa meva, i és que cada cop m'agrada més escalar envoltat del grocs i ocres d'aquestes dates. Avui les Plaques de Cal Barricó més sol que la una.
He fet dues vies. Primer la Cotaca, la clàssica del lloc i més guapa com més amunt. I després La Xorrera amb un L1 brutal per una xorrera desplomada que sembla impossible que només sigui 7a (llàstima que en solitari no l'hagi pogut encadenar).
Vies perfectament equipades (amb 11 o 12 cintes +R. i alguna baga ja fareu), reunions rapelables. Roca excel.lent amb cantos increïbles i alguna herba. Bonica excursioneta vall amunt fins les ruïnes de la casa i després localitzar un corriolet fitat 20 metres per sobre del de les marques vermelles, total 45min.
Apa! Fins aviat i segur que hi tornarem que el lloc val la pena.
2 comentaris:
Hola Lluis,
Felicitats per l'activitat, no pares !!
Jo la Xorrera vaig fer-la per la dreta, és més humana !! je je
La Cotaca, excepte un petit tram de la primera és més plaent.
Et recomano la de l'ossell amb un tercer llarg també dur i molt bonic.
Salutacions
Josep Estruch
Gràcies Josep. Queda apuntada.
Fins aviat.
Publica un comentari a l'entrada