La Mandrils de Tastavins, feta fa 15 anys, es veia prou interessant (ressenya en mà) per fer-li una intentona abans d'acomiadar-nos d'aquestes precioses Roques de Masmut. Clàssica com era ja ens anava bé i l'única incògnita era veure l'estat dels burils.
L'únic record que guardo de la via és del L3: vertical i mantingut que prou ens va fer apretar. De la resta res de res per molt que m'hi esforçi. Segons les anotacions de la llibreta va complir amb les expectatives i veient la poca informació disponible a la xarxa no crec que us faci falta un pla B.
Apa! Fins aviat i ...paciència companys.
2 comentaris:
aviat aviat aviat
espero
Jo també, Albert.
Publica un comentari a l'entrada