Comencem l'Abril tal i com acabem el Març: a casa, en família. Jugant, cantant, dibuixant, cuinant, llegint, fent tot allò indispensable pel dia a dia... vivint el dia a dia... però sempre esperant 'el dia'. Pensant i encoratjant als propers i també als llunyans que tot anirà bé: sense baixar la guàrdia, sense relaxar-nos, mantenint-nos separats en el cos però aprop en esperit, però aquí estem.
No vull oblidar-me dels qui feu possible aquest tot anirà bé: moltes gràcies a tots, sense excepció, des de la infermera de l'hospital fins a la dependenta de la botiga passant pel transportista de repartiment i el pagès de l'horta. Moltes gràcies a tots.
I tampoc vull oblidar-me dels molts que heu perdut un ser estimat en unes condicions tant dures de solitud sense poder-los dir l'últim adéu. Una abraçada ben ben forta i molts molt ànims.
Apa! Fins aviat i sempre hi ha llum al final del túnel i... seguim avançant cap a ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada