No hi ha res pitjor per un ocell de bosc que quedar-se al niu, però així són les coses (tot i que em socialitzo més anant a comprar que amb algunes solitàries que he fet).
Per tant, si ho podem resistir, deixarem el material posant pols al traster i reservant forces per quan poguem tornar-hi (i no fa pinta que sigui aviat).
Apa! Fins aviat i ànims a tots... sobretot si algú ha pillat o pilla en el futur.
1 comentari:
Tots a casa malgrat ens morim de ganes de sortir ! Ara toca fer bondat.
Molts ànims.
Publica un comentari a l'entrada