dimarts, 14 de setembre de 2021

La Joan Cerdà a l'Agulla de Benavent.

Dia insegur en que no hem volgut arriscar gens per si la pluja ens feia fora, així que les parets de Comiols eren el lloc ideal i la Joan Cerdà a l'Agulla de Benavent la via perfecta: ombra (per si feia sol), ben assegurada (per anar ràpid) i rapelable (per si ens atrapava algun ruixat).


Pel que fa a la via, és una escalada ben interessant i disfrutona, amb un L2 on és podrà apurar al gust de cadascú però amb un grau original benèvol, un curt L4 que dóna accés al cim que no hem fet perque és purament de tràmit i per resumir-ho: una via 'plaisir' amb totes les lletres.


Cal dur un bon grapat de cintes (unes 18 de variades per xapar-ho tot). Roca molt bona en general, descens en rapel, ombra fins la una i final comú amb la via veïna (per cert, hi ha un pont de roca vell a l'alçada de l'R2 dreta que no sé pas d'on ve i on va).


Apa! Fins aviat i la nota discordant ha estat l'excessiu soroll de trànsit de la carretera... una autèntica pena.


2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona per la via, com es nota que estàs acustomat al conglomerat !!

Parce ha dit...

Diguem... que m'agrada tocar roca sigui la que sigui i, amb el país que tenim, en podem tocar de molts tipus (i qualitats, jeje!!).

Aquesta, no la deixis escapar.