L'Indi Sediciós a la Roca Gran de Ferrús.

Definitivament aquest estiu el recordaré com un dels que més temps insegur hi ha hagut, així que, tornant a fer orelles sordes a la previsió metereològica em anat a fer la última proposta de la Roca Gran de Ferrús amb una companyia estupenda (al mal temps, bona cara diuen).

L'Indi Sediciós és una vieta ben trobada que busca el punt feble d'un desplom que sembla inexpugnable. Trams sorprenents (inici del L2) i trams ben bonics (L5) són el més destacable d'aquesta via amb llargs molt curts i bastant ràpida de fer.

Actualment resta equipada però millor porteu algun Alien per si salta algun clau dels col.locats. Reunions montades, penjada l'R3 i rapelables l'R4, l'R5 i l'R6 però podem baixar caminant per l'esquerra amb certa precaució. Roca bona en general menys, sobretot, a l'inici.

Apa! Fins aviat i facilment mullada en diversos punts... almenys aquest any, jeje!!

15 anys de... la Nord Clàssica al Vignemale.

Amb el Marià ja ens havíem convertit en un mixte de client-guia i companys-amics i durant diversos estius vam fer sortides super interessants. Avui fa 15 anys vam decidir-nos pel Vignemale, un dels grans pics del Pirineu i, escalar la seva cara nord era tot un repte.

Recordo amb intensitat tota la sortida: la llarga pujada de nit al refugi, l'aproximació sense grampons per la moribunda glacera, la rimaia, la via, el ruixat acabant l'aresta intermitja i fer els esquistos vermells molls (a la imatge), el cim, el descens per la glacera d'Ossoue picant graons amb el martell (greu error no dur uns gramponets),retorn al refugi, vivac d'esgotament amb pluja nocturna i baixada final l'endemà al matí destruit però amb una rialla d'orella a orella. Genial.

Us penjo la ressenya que vaig fer amb petits retocs de la que duiem nosaltres i que ja vaig penjar en el seu dia per internet (diria que ara s'utilitza bastant al ser una de les poques que hi ha disponibles).

Apa! Fins aviat i només afegir que la via té un ambient sublim i aspre d'alta muntanya que no s'ha de menystenir... sort.

Entremaliades al Santuari de Lord.

Feia temps que no anava al Santuari de Lord i avui ens ha fet gràcia repetir una de les últimes propostes del lloc: la Entremaliades, molt aprop del pàrking i on no tens ni temps de disfrutar de l'agradable caminet pel vessant nordest.

 Vieta curta però contundent. Bonica, vertical i del tot atlètica. Tot i les tirades curtes, arribareu a les reunions ben servits. Grau correcte i expansions justes i suficients.

Semiequipada amb les reunions penjades. La ressenya original demana un munt de flotants que amb les assegurances existents potser no cal tant (nosaltres només hem posat un Alien vermell i un C0.5), jo diria que amb els friends fins el C1 i els Aliens en tindreu de sobres. Roca millorant notablement amb l'alçada i encara bruta de terra en alguns trams. Descens amb un rapel de 50m.

Apa! Fins aviat i orientació nordest... ombra assegurada a la tarda.

15 anys de... l'Esperó Ribes al Bastó del Frare.

Al vessant nord de Montserrat totes o gairebé totes les vies tenen el seu puntet piquent i, les de Frares Encantats també. Potser una de les que menys és l'Esperó Ribas al Bastó del Frare feta avui fa 15 anys.

Especialment bonica la seva part superior: un mur vertical de bona presa i assegurances justes que prou us farà escalar. Trobareu informació extensa per la xarxa.

Apa! Fins aviat i ...precaució amb les cordes fixes per accedir a l'R0.

Al Límit de la Insistència al Pic d'Esquella.

Bonica jornada d'escalada andorrana i pirinenca a la vegada fugint de la calor de la plana. Mica en mica vaig sumant vies a la cara oest del Pic d'Esquella, avui una altra desconeguda amb, de ben segur, poquetes repeticions: Al Límit de la Insistència, via que et deixa un gust difícil de definir.

Per una banda tens una escalada variada, amb trams atlètics, amb esquitxades de parabolts que t'ajuden a seguir bé l'itinerari, reunions còmodes, i un final de via ben xulo i vertical. I per l'altra banda tens alguns trams amb herba que et donen mal rotllo quan després has de fer adherències o algun tram de placa amb alguna excursió que de ben segur agraïries poder treure algun parabolt dels trams fissurats i posar-lo en aquests punts més delicats. Sigui el que sigui, la via és prou interessant.

Està bastant assegurada amb parabolts (de 8mm) i totes les reunions montades i amb maillons i cordinos per rapelar. Tot i que demanen tascons, friends fins el C3 i Aliens, realment NO es col.loca gran cosa (els tascons els podem deixar ...com a molt alguns de petits). Roca en general bona amb algun bloc i crosta més que dubtosa i, alguna herba com ja he comentat.

Apa! Fins aviat i tota en lliure deu rondar el 6b+ al L2 i L7.

L'Itinérance Orlusienne a la Dent d'Orlú.

Una curiosa alineació d'astres ha fet que tornés a la Dent d'Orlú però aquest cop per la seva cara est que feia un munt d'anys que no visitava. Jornada fantàstica i molt ben aprofitada a l'Itinérance Orlusienne, via equipada típica del lloc de xapes i plaques.

Tot i així, les xapes no sobren gens ni mica (amb alguna excursió esporàdica) i algun diedre, fissura i desplom per trencar la monotonia de les plaques. Bonica i llarga via amb el peatge de la sortida per l'Aresta Est que es fa una mica pesada quan ja tens ganes de posar-te les bambes.

Dur 12 cintes variades (només pel llarg que conecta amb l'Aresta, la mitjana és de 8 o 9) i algun Alien opcional per la citada. Reunions totes amb anelles (menys una). Roca molt bona amb alguna crosta o bloc molt puntual i inici a 50m després del rapel (punt vermell i nom practicament il.legibles).

Apa! Fins aviat i molta precaució per la baixada normal de la Dent que està molt rebentada amb pedres, fang i graons de bones dimensions.

Sarabàn a la Roca Gran de Ferrús.

Mica en mica es van sumant (i vaig sumant) vies a la Roca Gran del Ferrús, avui he repetit una de les últimes propostes del lloc amb la incertesa de si la calor ens deixaria rostits o no.

La Sarabàn és una via gairebé a tocar del coll estret amb dues part ben diferenciades: la evident xemeneia de la part inferior i les plaques de la part superior. Destaca el L4 clarament més difícil que els altres amb uns passos d'Ae molt llargs i un mur ben vertical i de presa roma a continuació.

Via gairebé equipada on podrem afegir ben poca cosa (Aliens i bagues) i haurem de passar amb el que hi ha (algun tram fàcil exposat). Roca bona però amb nombroses crostes.  Possible descens rapelant segons la ressenya (60+45+45) o caminant (pujar primer i després l'esquerra).

Apa! Fins aviat i ombra fins a mig matí.