La solitud que envolta les Moles del Pessó a Collegats va captivar-me des del minut zero i, després d'haver fet vistes amb la clàssica del lloc, no vaig poder resistir la temptació de tornar-hi per fer una altra clàssica una miqueta més exigent, la Demà no puc.
A la part més occidental de la Paret del Grau de Coll de Nargó hi ha tot un regitzell de vies equipades que combinades entre elles (com aquesta i aquesta altra) et deixen la sensació d'haver gaudit d'una gran jornada d'escalada.
Feia poc que havien obert l'Enxaneta al Pollegó Oest de Montserrat i el company frisava per anar-hi, així que avui farà 15 anys vam fer la nostra repetició. Recordo poquetes coses de la via però en global va ser una molt bona jornada.
Aprofitem les curtes tardes que ens ofereix el Novembre per escalar aquesta, també, curta via al sector de La Guàrdia de Busa. Curta, però prou vertical i força exigent. L'any passat la vaig intentar-la en solitari però un bloc (de 500 kg pel cap baix) caigut només començar la via s'en va endur el pont de roca que assegurava el pas i no em vaig atrevir a fer-la.
Avui hi hem afegit un parabolt (amb permís de l'oberturista) i hem sanejat una mica el tram. Per sort, pot fer-se en lliure sense canviar el grau original.
Semiequipada, cal dur friends fins C4, Aliens i tascons discret (o repetir els Aliens). Roca a estudiar en general, potser el principal handicap perque la via no sigui xula del tot.
Apa! Fins aviat i descens en rapel equipat de 50m.
Molt poques vies havia fet jo a la part central del Roc d'en Solà fa 15 anys, i suposo que el company em va engatussar per anar a fer aquesta via, que tant ara com aleshores, se m'escapa de grau. Personalment, no recordo absolutament res, però havent fet les de la vora m'ho puc imaginar (la Cent Heretjies i la El Traïdor).
Cap de setmana per disfrutar i compartir d'una altra trobada d'escaladors ferestega, rústica i salvatge. A Canalda no hi ha mitges tintes: aquí s'ha de venir amb les espardenyes ben cordades i l'abric gruixut.
Última hora per aquest cap de setmana. Com va sent un clàssic, la meteo ens tornarà a fer la guitza durant una part de la trobada: dissabte ennuvolat i pluja a partir de la tarda (a veure si podem salvar el matí almenys) i diumenge amb més solet però insegur, en tot cas, temperatures fresques i humides.
Així doncs, veniu abrigats amb una mica de "jalo" (jo també duré alguna coseta tant sòlida com líquida) i un bon frontal que hi haurà moltes hores a les fosques (s'agrairà si algú disposa de quelcom per posar llum i/o música). Jo ja ho tinc gairebé tot a punt amb algunes sorpreses que els més assidus ja coneixeu.
Us espero a cala Rita a partir de les 9.30h aproximadament. Ànimeu-vos, va!!
(premi pels primers)
------------------------
Genteta, us espero el primer cap de setmana de Novembre per (re)trobar-nos, després de mitja dècada, a cala Rita de Canalda.
Quan escales a la part esquerra de la Roca dels Arcs a Vilanova de Meià, sempre hi ha la temptació de seguir escalant per la part dreta de la Roca Alta, i això és el que vam fer fa 15 anys: primer la Somni de Quimfer, després la Pornostar i ja per acabar de rematar la jornada la Sangre Azul.
