Via de la Fisura a la Roca del Coscoller.

La Móra Comdal encara ofereix moltes agulles salvatges i en el calorós dia d'avui he anar al vessant oest de la vall buscant una mica d'ombra i una fresca inexistent. He fet la Via de la Fisura a la Roca del Coscoller després d'una pujada que m'ha deixat les cames ben emrampades.

De la vieta poc a dir: fàcil, ràpida i amb roca prou decent. Només amb alguns friends i algunes bagues ja fareu. Important no fallar en l'aproximació, sinó podeu fer una costa per tornar-la a desfer.

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per tancar el post.

15 anys de... la Chiricahua Roc a la Paret de Benavent.

La Paret de Benavent, a Comiols, ja us l'he presentat en diverses ocasions, i avui fa 15 anys vam fer la més repetida de tota la contrada: la Chiricahua Roc. Ben mirat, és ben normal veïen les altres vies de la contrada (com aquesta i aquesta altra).

Així, bonica via ben assegurada i poc obligada que ens permetrà apretar al gust (màx 6b+ al L2). Roca prou bona en general i ombra durant el matí. Virtuds més que suficients per poder-hi anar un com s'aixequi la regulació d'aquí un mes i mig (fa 15 anys no n'estava pas de regulat).

Apa! Fins aviat i estaria bé, AA.RR., obrir un lloc web on poder trobar 'on line' totes les regulacions que aneu fent a Catalunya per així poder-les consultar des de casa i no trobar-te la sorpresa un cop arribes a peu de paret ...així tothom podria planificar les activitats de muntanya com tant, insistentment, és demana des dels organismes oficials.

15 anys de... la Morgan i les Marmotes al Pic d'Esquella.

El Pirineu ofereix mil possibilitats per escalar i jo en coneixia ben poques, tret dels indrets més coneguts i populars. Fa 15 anys, el Pic d'Esquella no tenia ni idea d'on era però una ressenya de La Morgan i les Marmotes va despertar la meva curiositat. Com m'ha passat en altres ocasions, el pitjor va ser l'aproximació (la línia recta no sempre és la millor) i el més fàcil la via (tot i que tampoc ho és tant). 

Així, la podríem dividir en dues parts: la inferior que va a buscar un evident diedre penjat a 50m de terra amb alguns trams prou difícils i un caòtic esperó més definit i atlètic com més amunt. Entremig, un parell de llargs per unes terrasses fàcils i indefinides que prou ens faran aguditzar la vista. Bonica via, això sí.

Apa! Fins aviat i des de llavors n'he fet unes quantes més i, fins i tot, en tinc una d'oberta... ben bonica també.

La Pròtesi a la Roca Gran de Ferrús.

Bona matinada avui per no pillar el sol d'estiu, però el dia ennuvolat em ha brindat un jornada perfecta per fer aquesta bonica via a la Roca Gran de Ferrús després de uns quants anyets de no anar-hi. L'enhorabona a l'oberturista, és convertirà en clàssica segur.

La Pròtesi ofereix una part inferior realment molt xula i mantinguda, almenys els meus bracets prou ho han percebut així. Amb l'alçada, el tema afluixa una miqueta (en tot els sentits) però sempre manté la qualitat. He sucumbit ha dos passos d'A0 en el L5 però en lliure deu rondar el 6c com a molt.

La via està practicament equipada amb burils i reunions de parabolts. Cal dur unes 16 cintes variades, algun Alien (nosaltres n'em col.locat un parell totalment prescindibles) i un estrep o antena si fa el cas. Roca molt bona a la part inferior i amb més variable a la superior.

Apa! Fins aviat i possible descens rapelant per la via aprofitant els cordinos existents... recomanable aportar-hi uns maillons.

 

Senglar de Mar a Vilamala.

Aprofitant les llargues tardes d'aquesta època de l'any i la poca fresca que fa en les mateixes, hem decidit provar sort en aquesta nova via de Vilamala anomenada Senglar de Mar. Lo curiós ha estat que avui erem nosaltres els que perseguiem l'ombra paret amunt, per comptes del que passa moltes vegades a l'hivern quan és ella la que et persegueix, jeje!

Pel que fa la via, dir que és una incessant búsqueda del foradet per assegurar-se i aquell continu rastreig de la paret per trobar les reunions. Tot plegat una mica estressant perque a la que erris la trajectòria et pots trobar (o no trobar) a can pistraus de l'ansiat relleu. Almenys com que la dificultat és baixa et permet navegar ençà i enllà.

Resta desequipada menys les reunions, cal dur flotants al gust ja siguin Totens, Aliens, Camalots, Tricams, tasconets, etc. Però el més important és tenir destresa per col.locar-los. Roca bona en general amb alguna crosteta o còdol juganer i poc més a destacar.

Apa! Fins aviat i eviteu repetir-la després de pluges abundants, el peu de via (fletxa) és a la mateixa llera del torrent de Vilamala.

Fisuteràpia al Sector del Mig.

Doncs si plou al matí, ens tocarà aprofitar les tardes, no? I, justament això, és el que em fet en aquesta amable jornada estiuenca d'avui.  Dia agradable per una vieta agradable.

La Fisuteràpia és una bonica via equipada en el Sector del Mig de Coll de Nargó. Perfectament combinable amb les seves veïnes o amb les esportives del costat. Només destacar un tram de diedre prou tècnic que podrem evitar per la dreta.

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per acabar. Bon estiu a tothom.

15 anys de... El Camí dels Amalivons a Vilamala.

El Camí dels Amalivons al Serrat Curt de Vilamala va ser la primera via 'plaisir' que va obrir-se a la contrada i va donar a coneixer l'enorme potencial que oferien aquestes parets conglomerades. Així, que vaig aprofitar aquest matí d'estiu de fa 15 anys per fer-hi la meva solitària repetició.

La vieta no té cap complicació un cop localitzat l'inici, a excepció de saber trobar la continuació després del tram central (a l'esquerra de l'embut). Equipada amb parabolets de 8 i de 10 a les reunions, roca bona en general i panxeta una mica més difícil per acabar.

Apa! Fins aviat i accés des de Fonts Fenerals: directe per la carena i el torrent o donant la volta pel caminet que baixa al fons del clot... vosaltres mateixos.