Esperó Voll Damm a la Meda Gran.

Tranquilitat absoluta avui a la Móra Comdal tot gaudint d'aquest estiuet de tardor a l'ombra de la cara oest de la Meda Gran. Sembla mentida que aquestes alçades d'any encara estiguem escalant amb màniga curta, a l'ombra i sense passar gens ni mica de fred.

Hem repetit l'arrogant, estètic, vertical i perfectament assegurat Esperó Voll Damm. El L1 i L2 no valen un duro, sobretot el primer, però a partir d'aquí, la via es torna ben xula, i el L4 m'ha semblat boníssim. Alguns trams d'Ae m'han sortit en lliure (que no vol dir encadenats) i a la ressenya us poso el que m'ha semblat entre parèntesi.

Dur 14 cintes + R. amb alguna llarga. Reunions penjades i incòmodes. Roca variable i millorant amb l'alçada. Descens recomanable per la pròpia via amb tres rapels equipats. També es pot baixar amb un rapel de 35m pe la cara est i després per l'empinada canal nord (amb una desgrimpada de IIIº i un tram d'esbarzers), gens agradable.

Apa! Fins aviat i insiteixo... canal nord millor evitar-la.
 

Tharsis a l'Ag. Salvat Papasseit.

Quan escrius una via al buscador i no en surt cap informació es desperten dos sentiments: l'un de -S'hi ha d'anar- i l'altre de -Segur que hi ha 'ratamorta'-. Doncs efectivament, hi hem anat i... 'ratamorta' i ben morta que l'hem trobat. Així que, de la ressenya original de la Tharsis a l'Agulla Salvat Papasseit de Montserrat, ni cas i, la de la guia de Frares encara menys. Jo encara estic buscant els quarts.

Via més difícil del que aparenta i amb un L2 rabiós i mantingut (que hi faltin la meitat dels claus tampoc ajuda massa). La resta és més portable però amb una graduació vuitantera ben ajustada. Jo que pensava que seria una via de passar-ho bé i, a fe de déu, he apretat com una bèstia per no encadenar res.

Semiequipada amb assegurances justes, cal dur tascons petits, friends fins C3, Aliens i alguna baga (per sabina i per escanyar claus). Roca bona sense arribar a molt bona. R2 penjada. Inici just damunt la font de l'Esllavissada.

Apa! Fins aviat i descens caminant per la canal oest.

15 anys de... l'Eva Baeza a la Paret de les Bagasses.

La part occidental de la paret de les Bagasses de Terradets encara hi ha molta roca per descobrir però, malauradament, ja no te la qualitat de la part central o oriental. L'Eva Baeza, repetida avui fa 15 anys, serpenteja per uns murs i desploms buscant el millor camí.

De la via, tot i que no en guardo un record especialment xulo, tampoc la recordo lletja del tot. L'equipament bo fa de contrapes a la roca, justeta en bastants trams sobretot de la part superior. Recordo que la part inferior era bastant de placa i la part superior més atlètic i de continuitat... però vaja, tampoc en feu massa cas.

Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya que he fet i sinó... a buscar per la xarxa.

15 anys de... la Fanal Nocturn al Cap del Ras.

La Fanal Nocturn al Cap del Ras del Montsec d'Ares és una bonica, agradable i repetida via. Ingredients imprescindibles per ser una clàssica. Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys, uns mesos després que la pluja ens foragites en el primer intent (Feb-07).

De la via només recordo el pas d'entrada que en fred i finet com és, prou et fa apretar. De la resta només recordo que era ben xula amb una nota bastant alta a la llibreta. Trobareu informació extensa per la xarxa i millor portar un pla B per si de cas (us serà fàcil amb el repertori existent).

Apa! Fins aviat i possiblement tingui trams comuns amb la pionera Cerverins... i compte amb la Burundanga que també puja per la vora.

La Bages a la Paret de la Batalla.

Avui ja ens hem hagut de mirar la 'meteo' amb una mica de cautela: cel tapat, pluges pel sud... mmmmmhh!!! Aguantarà per fer una vieta a Vilamala? Doncs anem-hi i ho sabrem. La via escollida: la Bages, de les últimes que hem falten i una altra 'loveclimb' per anar de cara a l'idea.

De la via poc a destacar (feta una fetes totes), estil igual a les seves veïnes (l'una, l'altra i la de més enllà). Dir que ens ha sortit tota en lliure (màx 6b) i que el dos primers llargs es poden empalmar i que en el darrer val la pena allargar-lo fins a la reunió de la Badalona per ja sortir als camps de pedres del cim.

Apa! Fins aviat i... amb una dotzena de cintes i diversos mosquetons per deixar a la baixada (que recuperareu a la pujada), ja en tindreu prou.

15 anys de... la Pell del Dimoni a la Paret de Riu Lacó.

La Paret de Riu Lacó és com un micro Montrebei amb aquest relleu tant característic de dues parets rocoses que es precipiten en un estret gorg. La banda esquerra piada al blog en moltíssimes ocasions i, la banda dreta amb només una única i solitària via: la Pell de Dimoni, feta avui fa 15 anys.

Vieta curta però amb caràcter. Algun tram d'articial per equipar i prou acrobàtic crec recordar. Roca bona en general i poca herba. L'accés es fa en baixada des de la carretera de Coll de Jou a Cambrils i la tornada en una curta pujada fins tornar a trobar la carretera (màxim 10min).

Apa! Fins aviat i combineu-la amb alguna altra de la zona.

Llum de Lluna a Busa.

Feia dies que no escalàvem per Busa i això es nota en la falta de confiança en aquesta roca tant inquieta, tot i així, magnífica jornada la d'avui escalant la bonica i arrogant Llum de Lluna al sector del Mirador.

La via comença escalant aquesta alzina de bones proporcions fins un bon tros amunt (m'ha recordat de quan era petit), i després, comença el festival del còdol, l'atletisme i la continuitat en els dos següents llargs, uf uf!! ja no tinc els braços per tanta pila (per nosaltres L2 6c i L3 6c+). 

Dur friends fins C1 i Aliens però no posareu gran cosa perque està bastant semiequipada. Roca molt bona en general i menys el final del L1 i el final del L3. Si queden forces pot combinar-se amb altres del sector (accés molt còmode).

Apa! Fins aviat i ...ah! afegiu mosquetons petits que alguns claus costen de xapar.