15 anys de... la Torrades amb All a la Paret de Catalunya.

La Torrades amb All sempre ha estat l'aneguet negre de la Paret de Catalunya i durant molt temps va tenir l'espasa de Democles al damunt. Finalment, sembla que els anys l'han ammistiat i ara llueix la seva etiqueta de 'la friki de Montrebei' amb prou dignitat.

Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys i bé, sense res a destacar: ben bonica i parabolada sense excés (11 cintes variades + R.). Roca bona i possiblement gastada en algun punt.

Apa! Fins aviat i porteu pla B... tot i que aquí el pla B comporta arrosegar tota l'artilleria.

Via del Jaumet al Sòcol del Montroig.

I semblava que la boira havia de marxar de Camarasa però no, no ha marxat i ens ha tocat escalar amb la seva freda i humida companyia durant tota la jornada. Què hi farem, aquestes coses passen en aquesta època de l'any... tot i així, pensava que seria pitjor.

La Via del Jaumet sense ser especialment bona, té trams prou xulos: potser el L1 és el més agraït, tot i que la malla metàl.lica li treu bellesa. La resta és la típica escalada de la paret, amb poc ambient i nombrosos replans. Feta tota en lliure amb un passet de 6a+ al penúltim llarg.

En conjunt podríem dir que està semiequipada, però en realitat, l'equipament va de més a menys així, els friends fins C3 i els Aliens són més necessaris en els darrers llargs que en els primers. Roca bona en general però amb diversos blocs a vigilar i replans amb pedres soltes i trams herbosos.

Apa! Fins aviat i tènue fletxa i 'S' a l'inici... 'S'?!?
 

15 anys de... l'Akhenaton a la Paret de Sta. Lis.

Poc abans d'arribar al concorregut Cap del Ras d'Àger, hi ha la Paret de Sta. Lis. Avui fa 15 anys vam anar a repetir l'única via que en molts anys hi va haver a la paret, l'Akhenaton, una molt bona via amb un espectacular darrer llarg que per si sol mereix la visita.

Vist des de la reunió i mirant la ressenya, intimida bastant. Però un cop t'hi poses, la roca és tant bona i les oportunitats d'assegurar-se també són tant bones, que rapidament et venen ganes d'apurar-lo en lliure. La resta sense ser tant bo, tampoc és del tot dolent... almenys per mi.

 

Apa! Fins aviat i pel descens hi ha diverses opcions... nosaltres ho vam fer per la dreta.

15 anys de... la Días de Furia a la Roca Gris.

Bons records guardo de la Días de Furia a la Roca Gris repetida avui fa 15 anys. I dic això perque jo, que sempre he estat un escalador mediocre, encadenar un 7a montserratí podia haver estat tota una proesa a no ser per un repòs absolutament necessari que vaig haver de fer... tot i així, bons records.

La via també la recordo ben xapada i només calia prestar atenció a una llastra sospitosa a la sortida del desplom del L4, de la resta, roca super bona i continuitat assegurada. Inici comú amb l'Stress.

Apa! Fins aviat i si us queden forces, combineu-la amb altres del sector.

15 anys de... la Segunda Oportunidad a la Paret Bucòlica

La Segunda Oportunidad és la via més occidental de la Paret Bucòlica i vaig repetir-la avui fa 15 anys. Només en guardo un record global de via interessant. Una alternativa a l'esportiva que tant m'avorreix.

Recordo que per acabar d'amortitzar la jornada vam fer una vieta d'esportiva penjada a dalt la vira de descens, Bacalao al Pil Pil s'anomena. Actualment crec que n'hi ha una altra al costat esquerra però no us ho puc assegurar amb certesa.

Apa! Fins aviat i ...al final, resulta un bon sumatori.

 

15 anys de... la Viatge Astral a la Paret de l'Ós.

La Viatge Astral a St. Llorenç de Montgai va ser la meva segona via a la Paret de l'Ós , per mi, una autèntica descoberta després de tants anys escalant. Recordo que un any abans (Des-08) vam fer una combinació rara amb la Issac Grabriel, però tal dia com avui de fa 15 anys, vam fer-la sencera.

Realment, una via molt bona amb una roca excel.lent i unes formes brutals, sobretot la famosa Fisura Gaudí, espectacular. També recordo el desplom del L4, ben atlètic amb bon canto. De la resta ja, poca cosa.

Apa! Fins aviat i... una altra candidata a ser repetida.

Las Cabras Locas a la Paret Formiguera.

Això sí que és escalar amb males companyies. I amb les inundacions de València encara latents, un no sap si la tragèdia ha passat o encara ha d'esdevenir (els meus condols més sincers). Sigui el que sigui, hem sortit de casa direcció a ponent confiant que la meteo ens respectes.

I amb un ull mirant la roca i l'altre mirant al cel, he repetit Las Cabras Locas a la Paret Formiguera. Vieta equipada sense problemes on destaca el rabiós inici del L2 (per mi més 6c que 6b+). Roca bona en general i poc més a destacar.

Apa! Fins aviat i la reunió del cim només té un parabolt... portar alguna baga per les sabines properes.