15 anys de... la Jardí dels Deus a la Paret de les Bagasses.

Finals d'Octubre ja comença a ser bona època per anar a Terradets, i avui fa 15 anys així vam fer-ho tot repetint la Jardí dels Deus a la paret de les Bagasses.

De la via només recordo que faltava la xapa que assegurava el pas del desplom del L6 i que vam haver d'escanyar amb un cordino ressec recuperat d'una reunió de baix ja que no duiem material de fortuna (via equipada deien). Una mica més i ens baixem. Crec que actualment hi ha una xapa recuperable però per si de cas, portem quelcom per improvitzar.

Apa! Fins aviat i... de vegades, ser un misèries, va bé, jeje!!

L'Oscar i la Directa Oscar al Barranc Fondo.

Tinc una teoria que diu que a Lleida no hi fa mai fred menys quan hi ha boira. Evidentment, no té cap base científica que l'avali però avui a St. Llorenç de Montgai he tornat a foter-me de calor tot escalant l'Oscar i la Directa Oscar al Barranc Fondo.

Vietes (potser massa) arregladetes i restaurades per no tenir cap tipus de patiment tot i veure les relíquies d'antany. Cal només dur un bon grapat de cintes (unes 14) + R. La roca és ben bona i sanejada on cal. Certament, prou bones per descongestionar la Paret Formiguera quan aquesta està saturada.

Apa! Fins aviat i ara uns quants dies de pausa ...per pluja anunciada.

La Torras Nubiola a la Paret de Mu.

Amb una meteo incerta he deixat l'escalada guerrera per un altre dia i m'he decidit per una de romàntica amb excursió inclosa. I és que perdres per St. Honorat no té preu. Avui he repetit la Torras Nubiola al vessant est de la Paret de Mu.

Vieta fàcil i agradable amb tres llargs de corda cadascun millor que l'anterior. Parabolts en la justa mesura per deixar-la equipadeta i roca millorant amb l'alçada.

Apa! Fins aviat i la ressenya per tancar el post... ah, inici en uns arbres caiguts que proporcionen un bon replà.

Terra de Silenci a l'Agulla del Fus.

Després de la pluja dels darrers dies, l'estat de la roca era una incògnita, però les ganes d'escalar eren massa grans com per deixar perdre una jornada assoleïada com la d'avui. El dubte és on anar davant la febre de l'or que sembla haver-se instaurat aquesta temporada (de bolets).

Així hem (re)tornat a la tranquila Móra Comdal per fer una de les vies que encara ens falten: la Terra de Silenci a l'Agulla del Fus. Boniqueta però massa curta i que cal combinar amb alguna altra de la zona per amortitzar un xic la jornada.

Apa! Fins aviat i vieta equipada, roca molt bona menys els últims 5 metres i... la ressenya per acabar.

La Torres Homet i la Tripa a l'Esquelet.

I s'ha aplanat la boira pixanera a Agulles i, ximpum 'seacabó'. Aquest podria ser perfectament el resum del dia d'escalada avui a Montserrat. Al final tampoc ha fet res, però per impedir allargar un xic més la jornada, ja n'hi hagut prou.

Així, la recompensa ha estat ben minsa: la clàssica i històrica  xemeneia Torres Homet i la poc freqüentada Tripa a la seva dreta. Per la Torres Homet amb un parell de cintes ja fareu però és recomanable dur els Aliens, roca bona però gastada. I per la Tripa amb unes 7 cintes també fareu i amb la roca (evidentment) sense gastar.

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per tancar el post... per cert, totes dues restaurades.

15 anys de... l'Aresta Sud a l'Agulla Geperuda.

Darrerament us he presentat alguna proposta a les Roques d'en Minguell de La Coma i La Pedra. I avui us en faig una altra ja que fa 15 anys vaig repetir l'Aresta Sud a l'estètica Agulla Geperuda.

Tot i així, poca cosa us comentaré ja que no recordo absolutament res de la via. Així que si us aventureu a repetir-la ja m'en fareu cinc cèntims. Només dir-vos que conecta amb la Quim Egozcue en l'últim llarg.

Apa! Fins aviat i sort, jeje!!

La Tachín a la Roca dels Arcs.

És un goig tornar a sentir l'aigua correr pendent avall pel riu Boix. I és que avui m'he decidit (per fi) a fer la Tachín de Vilanova de Meià. No per res, però sempre fa mandra travessar tota la Roca dels Arcs fins l'altra banda.

De la via, dir-vos que només s'aprofita la part central, tant l'inici com el final són bastant rostoll, i ben bé del cert, aquesta part final, no sé ni si l'he fet per on tocava. Destacar el bonic L4 on cal que el primer de cordada procuri pel segon si no vol rebre una bona esbroncada. Jo, ha falta de company, he anat sense voler per la variant i sort de la sabina salvadora.

Està molt poc equipada i podreu aprofitar assegurances d'altres vies, tot i així dur friends fins C3, Aliens i bagues llargues per que la meitat de les reunions es fan en sabines. Roca molt bona a la part central i menys una llastra delicada en el L4, ja la veureu (per baix la via, per dalt la variant), i  roca variable a la resta. Inici comú amb Sangre Azul i final per una feixa a l'esquerra amb alguna grimpada per fer cim.

Apa! Fins aviat i per cert, he trobat un anella de cuïr per penjar quelcom del cinturó, fa pinta que sigui de la Guerra Civil... si coneixeu d'algú que li pugui interesar que ho digui.