Dia preciós, radiant, lluminós. Dia de tardor per una tardor que no sembla tardor. Normalment i malauradament durant aquesta època de l'any la muntanya exclata amb bolets, gent i crits, però aquest any no... la muntanya es mostra tal com és : silenciosa, tranquila i pausada. Canalda no és l'excepció i se m'ha fet estrany escalar-hi sense escoltar rebombori de l'entorn.
Hem fet una matinal a la Via d'en Xuxe, una via que ja he repetit quatre cops (Oct-96, Feb-01, Mai-04 i Oct-09), la primera d'elles en solitari amb una sola corda de 9mm i posant en pràctica el que m'havien explicat uns dies abans.
Personalment, és una via que m'agrada... més ben dit, li tinc una estima especial per ser la primera solitària, però tampoc és cap cosa de l'altre món. Ràpida i assequible però amb algun tram vertical on cal apretar. Roca bona però amb una entrada sobre roca dolenta (l'original va una metres més a la dreta) i el final una mica herbós. Grau apretat i sortida de l'R1 piquent.
La part final conecta amb la Pròpolis i en aquest tram si van afegir un parabolt i una reunió quan van obrir la Cherokee, els hem tret i hem deixat equipada per rapelar la reunió final existent de la primera uns deu metres més amunt.
Apa! Fins aviat ...i primer s'ha de repetir per poder obrir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada