Després d'alguns contratemps a la pista, hem repetit la bonica Nino Nino. Aquesta via (amb alguna altra) té tots els ingredients per convertir-se en una clàssica a nivell català: traçat atractiu i encertat, roca bona, ben assegurada però que caldrà reforçar amb alguna cosa més, dificultat acceptable. Només li manca una mica més de longitud, amb un llarg més ja seria la bomba.
Trobareu informació de sobres per la xarxa. Nosaltres només hem col.locat friends i aliens, els tascons els hem passejat.
Apa! Fins aviat i ...el L2 d'exposat NO et te res.
5 comentaris:
Quan del Moncayo i d'Urbión recordo haver vist el Montsec, estic segur que la visió té viceversa.
Quina bona pinta que té la via, a Rúbies tan sols hi he fet una sola visita i ja toca tornar-hi, me n'has fet entrar ganes! El Moncayo tan sols l'he vist de lluny, però sempre es pot deixar volar la imaginació que aquesta és ben lliure!
Salut, tàpia i alegria!
nino nino... ja ja ja!!!!!
potse estaria bé posar qls oberturistes, m'atreviria a dir que el rumba team!
és una dada molt important company!
Arnau
Jo crec que si d'aquí es veu allà, d'allà s'ha de veure aquí i sinó, com molt bé dieu, deixarem correr la imaginació, jeje!!
Potser si, Arnau.
osti quina bona pinta aquesta via, a veure si aquest finde aprofitant que fan el carnaval vertical de vilanova de meià i anem...
apa salut !!!
Publica un comentari a l'entrada