De la mateixa manera que els seus oberturistes han recuperat aquesta via de l'oblit, jo també l'he recuperat del fons del calaix de les ressenyes. A Vilanova de Meià sempre queda alguna clàssica per fer, avui la Montse Pueyo a la Roca dels Arcs, en un dia que brollava aigua per tot arreu i on els crits de les cordades quedaven emmudits per la remor del riu Boix.
La via és bonica tot i que l'hem trobat massa molla per disfrutar-la. Com he comentat, l'han recuperat de l'oblit restaurant-la i afegint-hi alguns parabolts de més, res a veure amb la infecció que suposa l'obertura, ja fa uns anys, de la Somni de Quimfer en els L1 i L2 i que al seu dia ja va provocar polèmica.
Tot i el material que demana (tascons, friends C2 i C3 + Aliens i bagues) està bastant equipada, nosaltres hem anat col.locant alguna coseta en cada llarg però poc i variat. Destacar la bellesa i agradable escalada del L5, el millor sense dubte. Passos picantons en diversos punts i 6a+ perfectament trampejable.
Apa! Fins aviat i tingueu en compte aquesta prohibició, fins i tot, jo la faria una mica més amplia (des del Clan de los Chamanes a la Passatgers al Vent incloses).
2 comentaris:
Ei Lluís hem intentat tornar-li la dicnitat.Salut.
Doncs, menys mal que NO ens hi vam posar a l'època que repetíem totes les clàssiques, sinó encara hauríem flipat, jeje!!
No conto que es repeteixi tant com la Pastelina però gairebé gairebé. Tot i així vau col.locar els parabolts de les reunions massa baixos i és fa incòmode assegurar al de segon.
Salut Joan.
Publica un comentari a l'entrada