La via és una altra de les clàssiques imprescindibles de Montserrat: elegant, evident, una arcada traçada amb compàs de dalt a baix. Suposo que la tenia infravalorada per què deu ni do de com he apretat per ser Vº, sobretot al L4 on si no portes un C3 o C4 (i el col.loques ben endins) et jugues una bona galeta.
La roca és molt bona però de tant en tant t'has de tibar d'algunes llastres que fan bastanta por (L1 i L3). Les expansions estan gairebé totes restaurades però els pitons no i fan encara més por que les llastres. Crec que nosaltres només hem col.locat un alien prescindible en el L2, però millor dur més flotants per si de cas.
Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya que he fet, hi ha algun pitó de més però són tant dolents que no els he marcat.
3 comentaris:
Perdo, Vº ...!!! la vaig fer als 80 i el record no es de Vº..
Com ant canviat els temps, amb raó no aixeco el cul de terra.
Amb afecte, heee
bona via Parce, sort que abans d'anar-hi fa uns anys ja sabia que els quintus d'aquesta via eren més de Voll que no pas d'Estrella. Ens hem creuat al camí de l'Arrel aquesta tarda, natres anàvem direcció al cavall. Bona jugada amb la pluja doncs! ;)
Marsi
Jeje!! Ja em quedo més tranquil sabent que no sóc l'únic que li costen.
Marsi, anaves amb la noia? El proper dia segur que no et reconec. Sóc fatal per aquestes coses.
Salut companys.
Publica un comentari a l'entrada